El muntanyisme és la disciplina més desafiant del caminant, però també és escalada, vistes panoràmiques, aventura, descobriment o una oportunitat per créixer davant la dificultat. Nascut de les muntanyes a finals del segle XVIII, el muntanyisme no és un simple esport, ja que deriva d’una antiga activitat exploratòria de l’ésser humà i com a tal compta amb una història i tradicions.
És també el conjunt de tècniques, coneixements i destresa a l’hora de realitzar aquesta disciplina, i també d’actitud: la que té el president de la FBME.
Dècades d’amor pel muntanyisme
Xisco Fanals Reynes és pollencí -i un poc alcudienc- des que va néixer, fa poc més de 53 anys. De mare pollencina i pare d’Alcúdia, temps després de néixer Xisco, la seva família va decidir mudar-se a Alcúdia, on va viure la seva joventut, “però sempre amb un fort lligam a Pollença”, afirma Fanals.
Quan es va casar amb la seva dona, Carme, van tenir dos fills, l’any 1999 i el 2001 i tot d’una varen decidir tornar a Pollença fins avui dia.
“Som molt normal, il·lusionat i compromès. M’agrada aprendre, fer nous amics i cuidar el que tenc. Això sí; som molt caparrut i de metxa curta, ningú és perfecte”
Xisco Fanals
Una passió compartida
Quan Xisco recorda quan va començar el seu interès per la muntanya, s’ha de remuntar a la infantesa. I és que la passió pel muntanyisme ve de família. Als seus padrins materns els encantava la muntanya i la natura.
“Dels meus padrins vaig aprendre molt sobre aquest món. Record unes excursions fantàstiques”
Xisco Fanals
Però aquest costum va seguir quan va conèixer a la seva parella. Ens conta que al principi de la relació varen fer “moltíssimes excursió i acampades, fins que vàrem començar a escalar”. L’escalada els va “absorbir, vàrem dedicar molts d’anys exclusivament a aquesta activitat arribant a assolir els graus de 6C i 7C respectivament”. Però amb l’arribada dels seus fills, varen deixar de banda l’escalada amb parella per iniciar una nova vida en família i senderisme.
Avui, n’Aina i en Joan -els seus fills-, estudien a la Universitat així que el matrimoni torna a ser “més fanàtic del muntanyisme i totes les seves disciplines”, comenta el pollencí. Amb Carme, comparteix viatges de muntanya, escalada, expedicions, cims i molt més. I, amb n’Aina, comparteix “la mateixa passió: el barranquisme”.
De l’afició a la presidència de la FBME
Actualment, Xisco Fanals és el president de la Federació Balear de Muntanyisme i Escalada. Però… com va arribar a ser-ho? Idò “tot va començar gràcies a Miquel Amengual, ell em va ficar dins l’organització de la Cursa Tomir“, relata. Xisco va entrar “amb molta força” i va “transformar tota l’organització amb l’ajuda d’Amengual i Nino Moreno”.
La següent passa va ser entrar a la junta directiva de la Secció de Muntanya del Club Pollença com vocal. Fins i tot va arribar a ser vicepresident amb Miquel Llompart.
Entre tant, va entrar al comitè de curses per muntanya de la FBME i fou el director, amb el suport del qui era el president de la federació en aquell moment, Xisco Colom. Tot això va donar lloc a què Fanals presentés la seva candidatura acompanyat de “l’equip divers i motivat Som Muntanya” i va sortir bé. Ara, ja fa més d’un any que és el president de la FBME.
“Som president amb un fantàstic equip, estam evolucionat la Federació i començam a recollir els èxits de la nostra dedicació“
Xisco Fanals
Per un futur amb salut i muntanya
Xisco considera, sobre el camí fet fins ara, que està “molt penedit de tot el que no he fet, ja que aquest temps ja no tornarà”. Però no està penedit “de res del que he fet”.
El seu objectiu a l’àmbit professional és continuar dedicant-se al món de l’electrònica i telecomunicacions nàutiques -com ha fet fins ara- i “acabar aquesta legislatura col·locant la FBME al lloc que es mereix”, ens explica.
Per altra banda, dins l’àmbit personal no vol fer altra cosa que “gaudir de la vida i de la muntanya, conèixer més gent i crear amistat”, conclou.