Segons el comunicat remes per la plataforma Pro camins públics i oberts els sorprén que el batle Tomeu Cifre vulgui avalar la limitació de pas als camins de Cala Boquer, Cala Murta i Cala Figuera, donada la sentència de 18 d’octubre de 2001 RJ/2001/859, per quan diu que aquesta sentència demanava que es regulàs l’ús per raons mediambientals, quan en realitat la sentència parla de determinar l’ús públic idoni.
A més, consideren que la limitació durant els mesos de més pressió del trànsit motoritzat, garanteix per si la disminució de la pressió a aquests camins.
Aprofiten per recordar el respecte a la propietat privada, fet que consideren compatible amb el lliure gaudir de les vies públiques en general. Recordant, però, que els camins de Cala Figuera (116), Camí de Cala Murta (69) i Camí de Cala Boquer (74) es troben al catàleg de camins de Pollença, fet que reforça el seu ús públic, posterior a la sentència de 18 d’octubre de 2001.
Per tant, estam parlant de la impossibilitat de barrar el pas a uns camins públics. Dir que coincideixen en la necessitat de garantir un ús correcte de qualsevol camí, però els actes incívics i la massificació, en cap cas justifiquen l’obstrucció de pas, recorden que als articles 19 i 53.1 de la Constitució Espanyola, estableixen la llibertat de circulació per una banda, i per l’altra l’obligació d’assegurar-ne la mateixa, consideram per tant, que no es pot obviar un dret fonamental com aquest.
Per tot això, volen confiar que les institucions competents vetllaran per garantir la lliure circulació d’aquest i altres camins del municipi, això com de la resta de la xarxa viaria de la nostra illa.
Junt:s Avançam, contra la limitació d’accedir a les cales de Pollença
Per altre banda Miquel A March afirma que; “La noticia que avui apareix a Última Hora, de limitar l’accés a determinades cales de Pollença, ens preocupa enormement, La solució a tots els problemes no és prohibir ni limitar l’accés a les cales. Massa barreres i entrebancs s’hi troben darrerament els excursionistes . La massificació és un problema que no se resol amb prohibicions. En lloc de posar guàrdies per controlar qui passa, valdria més posar-los per controlar que la gent no embruti o faci desastres.”
