“A la recerca del que m’és propi” serà l’exposició de Primavera del Museu de Pollença. Es presentarà inicialment als mitjans de comunicació el pròxim divendres 5 d’abril, a les 11.00h. I s’exposarà oficialment el proper diumenge 7 d’abril a l’esglèsia del Convent de Sant Domingo.
En aquesta exposició, l’artista i escriptor pollencí Miquel Àngel Albis exposa multitud d’obres personals, de diferents estils i tècniques de creació, en la que és la recerca del seu propi idiolecte.
Si bé tots naixem atravessats per les circumstàncies culturals i familiars, que ens condicionen i determinen, el procés creatiu és precisament la recerca o elaboració d’allò que ens fa singulars. Allò que ens distingeix d’aquestes condicions inicials de les quals mai ens en separam, però que sí que d’una manera personal i individual transformam en les nostres creacions; artístiques, o vitals.
Així, el que presenta Albis és precisament aquest procés d’individuació en el qual, mitjançant l’art, es troba a sí mateix i genera un llenguatge propi. En les seves paraules:
A LA RECERCA DEL QUE M’ÉS PROPI
Un nadó neix del ventre de la seva mare. Una persona comença a adquirir coneixements. Un artista es posa a crear. Quan algú o alguna cosa emergeix, s’inicia un camí d’aprenentatge que s’eleva cercant el que és més llunyà per acabar aterrant en el que és proper.
Entenc la vida com una peregrinació per descobrir territoris i acabar concloent que el camí decisiu és interior. Aprofundir així en una fonda obertura, metàfora d’espiritualitat, i fer el solc progressivament més profund. Un viatge intern per descobrir dins un mateix els enigmes que a fora ets incapaç de desvetllar.
Els pares, els germans, els amics, els companys, la parella i els fills… Els paisatges, els objectes i les coses… La història, el passat i la memòria… Tot configura una part indispensable per a la formació d’una persona. Però només escorcollant en un mateix és possible configurar un llenguatge personal i durador.
La pintura per a mi és una necessitat i una font de coneixement inesgotable. Ser pintor és, en definitiva, la meva manera d’estar sol i, a través d’aquesta solitud, comunicar-me amb el món, avançar i aprendre.
Aquí, a l’església del Convent, vaig descobrir l’art ancestral dels aborígens australians, dels huichols i dels tibetans… Record com de jovenet quedava bocabadat davant aquelles manifestacions que m’eren tan llunyanes. Aquí i ara, en aquesta retrospectiva, no em costa gens trobar algunes d’aquelles referències en la meva obra. Influències que, sense dubte, em permeteren arrencar aquest camí a la recerca del que m’era propi.A més, l’artista presenta una videoinstal·lació titolada DESTRUIR ÉS INNAT, A CONSTRUIR S’APRÉN. Aquesta peça se va generar a la Talaia d’Albercutx, dins el projecte Senyals de l’any 2005. Es tracta de dues projeccions cícliques on es construeixen i destrueixen una sèrie de castells de sorra a la platja. Aquesta seqüència se proyecta sobre la talaia, una d’elles els castells de sorra i la segona incorporant-t’hi també un autoretrat
Miquel Àngel Albis, artista i escriptor pollencí
