Opinió

Reggaeton o música clàssica

Les falses creences de la superioritat musical

Durant aquests dies festius han estat freqüents els balls i la gresca a les places dels pobles. Motiu suficient per mostrar indignació a les xarxes socials enfront del reggaeton i similars. Però realment s’ha de criticar un estil musical perquè no sigui de gust personal?

Es parla d’aquestes composicions des de la vergonya, amb fàstic, acusant les seves lletres misògines i masclistes. Pot ser sí que les lletres d’algunes cançons s’excedeixin, però culpabilitzar un estil musical per les idees que transmet és absurd. Ja que, si s’analitza la història de la música, són moltes les cançons que han permès la discriminació. Com per exemple, l’onada del hip-hop i el rap als anys 90. O que han acceptat la violència, com ara la cançó de pop Run for your life dels Beatles: “Catch you with another man / that’s the end, little girl […] And I rather see you dead” (Si t’agafo amb un altre home és el final, petita noia […] I m’estim més veure’t morta).

Per altra banda, tant l’amor que els cantautors il·luminen com el sexe o altres assumptes més freqüents a les lletres de Bad Bunny o Raw Alejandro, són temàtiques que també formen part dels nostres dies. Evidentment, la música clàssica ja no és el motiu de trobada de les societats, com començà sent a l’Edat Mitjana. Però cal tenir en compte que són exactament aquestes “imatges de llibertat” els missatges que l’actualitat cerca (i més concretament, els joves). La fascinació pel reggaeton sorgeix a partir dels estímuls que produeix a través dels sentits, tal com anys enrere succeïa amb les composicions de Beethoven, Mozart o Chopin. La gent, en general, el que vol i percep és la novetat i l’abandonament repressiu, no la perfecció lírica o rítmica.

El panorama musical ha evolucionat o involucionat, segons per qui, però és així. Respondre amb odi és ser incapaç d’acceptar la diferència. Tal vegada, en lloc de castigar als gèneres musicals, hauríem d’analitzar qui és la persona que hi ha al darrere i, encara més, sota quina ideologia s’ha criat. Es pot fer mal ús d’aquest i qualsevol ritme, però la música no deixa de ser un mitjà de comunicació que pot utilitzar-se de manera adequada.

Finalment, enllaçant amb la idea inicial, que a un ambient festiu s’escolti reggaeton resulta realment inevitable, ja que és la música de moda i té com a finalitat d’entretenir i fer ballar a la gent. El problema sorgeix quan s’utilitza de manera incorrecta i en espais i ambients que no pertoquen, com ara vinculats a la infància i l’educació.

Mostra més

Articles relacionats

Back to top button