Estat d’alarma o estat independent?

Sonaven les alarmes* i tothom es demanava, què passa? – Res, fan proves, és un simulacre- Aaaaah, idò res. Les alarmes seguien sonant però la població ja es va acostumar al renou de les sirenes i dels llums vermells. En canvi, a Europa, qualcú (Alemanya) va pensar que eren massa proves per només ser un simulacre. I si és ver que ve un tsunami? Si és ver o mentida, anem preparant-nos, val més prevenir que curar.

I va ser ver. Quan ens temerem ja vàrem tenir l’onada damunt noltros, ja no hi vàrem ser a temps a córrer cap a la muntanya o els edificis alts, no. La força de l’ona gegantina ens va engolir a tots!

I aquí, en aquest petit país nostre (Illes Balears), ens ho ha destrossat tot. I per què? Perquè el nostre model econòmic és gairebé monocultiu, vivim del turisme igual que a molts altres llocs i ara no tenim res. Però un s’atura a pensar i es diu, però si generàvem molta riquesa, milions d’euros cada any,  vols dir que no hem fet raconet? No, ni un cèntim. Ni tan sols una assegurança com fa el pagès quan sembra. Ni tan sols això.

No ets més que la p… gallina d’ous d’or d’Espanya a qui ja la tenen desplomada

I aquí és quan te n’adones un cop més que no ets més que la p… gallina d’ous d’or d’Espanya a qui ja la tenen desplomada però li fan pondre ous un darrera l’altre. I de què ens serveix als ciutadans d’aquestes Illes ser la gallina dels ous d’or si ni tan sols tenim accés a poder gaudir uns moments de l’ou dins el nieró? Doncs, de RES.

L’espoli fiscal al qual estam sotmesos pel Govern d’Espanya té això, que sent ric com som noltros, no tenim ni un euro per poder aguantar un cop (pandèmia, crisi x, etc). No hauríem de passar gens de pena noltros, els mallorquins, menorquins, eivissenc i formenterers. Gens! Idò mira per on, som els més damnificats.

De fet, si fóssim un Estat Independent, ara estaríem ben tranquils

Només amb els mils de milions d’euros que hem aportat a l’Estat Central des de l’any 2000 per posar una data propera i, malgrat la crisi econòmica, hauríem de tenir euros suficients per poder viure un any sense problemes. La pandèmia no ens hauria d’afectar gens, de fet, si fóssim un Estat Independent, ara estaríem ben tranquils. Que heu sentit a parlar de Mònaco o Luxemburg aquests dies? No passen per lloc estret, estan ben tranquils. Ben igual que Andorra, ben tranquils.

L’Estat d’Alarma ha suposat moltes coses, perdre drets conquerits i visualitzar un cop més l’Espanya rància. Però no me vull estendre més per aquí, temps hi haurà per analitzar aquest fet. Però d’entrada, va eliminar l’Estat de les Autonomies, vos sona? Doncs no, ja no existeix, el Gran Madrid (com bé anomena Matías Vallés al DM enlloc d’Espanya) ha marcat la pauta. Mentre ells es passaven pel forro el confinament i empestant la resta de territoris, aquí no hem pogut gestionar res, ni tan sols comprar el material sanitari que fa 20 anys que el compram! En canvi, el ministeri que ja no té la infraestructura per fer-ho, ho ha fet, i de quina manera… Una autèntica vergonya.

Perdre drets conquerits i visualitzar un cop més l’Espanya rància

Davant tot aquest desgavell,  les Autonomies (el que queda d’elles, ja vos dic que poca cosa) es varen rebel·lar i decidiren tornar a comprar material sanitari, perquè Gran Madrid s’ho estava fent tot seu i ho estava repartint amb un criteri no massa transparent. I quan el Gran Madrid va veure que ja tothom tenia prou virus també va decidir donar un poc de marge a les peticions de les Comunitats Autònomes, malament i tard. Això sent un petit país independent, no hauria succeït.

Per què un Estat Independent? Si agafeu a qualcú que no sigui de les nostres illes, li donau escoltar els discursos de na Francina Armengol i li explicau que hi ha un Partit Socialista al Govern i un d’Independentista (MÉS, malgrat…) de quin partit la faria? Sense cap dubte que diria que és un membre de MÉS. Mai un socialista havia esdevingut tan indepe en els seus postulats com ho fa la senyora Armengol, i per què això?

Ara per ara oblideu el Règim Fiscal per les Illes, això és més mort que la taula de negociació de Catalunya

Fàcil, ella que l’únic error que ha comès va ser donar suport a Patxi López, té totes les portes tancades a Madrid. El del REB va ser un acord electoral sense fons, només amb forma, i ara per ara oblideu el Règim Fiscal per les Illes, això és més mort que la taula de negociació de Catalunya. Na Francina, que voldria mil vegades en aquests moments en Zapatero a nen Sánchez, sap que de Madrid no arribarà res perquè no hi pinta res i perquè no hi ha res: l’Estat està en fallida. I per tenir contents als d’aquí fa aquest discurs lluny de la unitat d’Espanya i, fins i tot, emplaça a la UE a ajudar a les Illes, quan sap que la Presidenta de la Comissió Europea no farà res que no sigui amb l’Estat Espanyol. Però aquests moviments fan que mantingui el lideratge socialista a les Illes i, a la vegada, silenciar els seus socis. No ho és ella independentista, però sap molt bé, que a dia d’avui, si haguéssim estat un Estat Independent, aquesta crisi seria més bona de dur. Ara toca aguantar, pensa ella, i qualsevol estratègia és bona, fins i tot la independentista.

Deixeu-me per acabar, comentar un detall. Per arrodonir això, com diu en Vallés, ja només falta que el poder fàctic hoteler faci aquest discurs armengolista. Llavors, crec amigues i amics, serà l’hora d’empoderar la ciutadania i començar el nostre propi procés d’autodeterminació. Del contrari, cada crisi ens farà més mal, fins al punt que ja no podrem ni sobreviure.

Sebastià Mallorquí