Política

Enrrevolt entre els pescadors per la dificultat de combinar sostenibilitat i economia

La legislació acaba, al final, per ser massa restrictiva i ofega en gastos als pescadors

Fa just un any, el Consell de Pesca posà en marxa el pla de gestió de pesca artesanal que entrà en vigor, primer de tot i a mode de prova pilot, a les pitiüses.

Amb aquest plà, l’objectiu era reduïr les hores de calat de xarxes de 48 hores, com era l’habitual anteriorment, fins a les 24 hores, com ha quedat establert desde que es posà en vigor dit plà de gestió.

Amb això el peix és molt més fresc i hi ha menys malbaratament, perquè tot el peix ve viu i es pot vendre. De l’altra manera, es tudava una part

Joan Mercant, director general de Pesca i Medi marí

L’objectiu del plà és aconseguir una pesca més, primer de tot, sostenible i, en segon lloc, eficient; rendible. En aquest sentit, el que es pretén des de la conselleria és que les sortides i temps que hi passin dins la mar les barques pesqueres sigui menys, reduïnt hores de feina però aconseguint un promig similar de captures en menys temps de calat. Un calat que pot fer malbé el sòl marí o molestar l’ecosistema. A més a més, a nivell laboral, en una professió sacrificada com la pesca, les paraules del director anaven encaminades a dir que facilitaria el fet de requerir menys hores de calat i aleshores de feina, un relleu generacional, fent més atractiva la professió i no tan costosa.

el futur de la pesca, que sigui més rendible i menys feixuga, i amb aquest pla hem demostrat això

Joan Mercant, director general de Pesca i Medi marí

De fet, aquest pla s’aprovà perquè segons el departament de pesca, amb aquest plà aplicat a Eivissa, s’aconseguiren augmentar un 12% els beneficis.

Les al·legacions a favor d’aquest pla defensen que s’aconsegueix així una millora de la qualitat de les captures i que es venen millor al mercat. Que el peix és així més fresc perquè es pesca dada dia i no cada dos dies i que pescant menys quantitat, s’obtenen mes beneficis.

Aquesta regulació, no obstant, no agrada de la mateixa manera als pescadors, que es queixen de la poca rentabilitat que suposa haver de sortir cada dia, amb la conseqüent despesa d’hores i benzina. Més a dia d’avui, que amb la crisi energètica i l’efecte en el mercat de la guerra d’Ucraïna fa encarir encara molt més els desplaçaments.

Des de la confraria d’Alcúdia els pescadors s’han queixat, no obstant, d’aquesta mesura. Una confraria que, per cert, ven el seu peix allà mateix als particulars i veïns del poble, sense passar per altres intermediaris, oferint un producte de proximitat, fresc i de qualitat.

La complexitat de l’assumpte gira en torn a la dificultat de compensar la sostenibilitat, l’extracció responsable de captures per tal de mantenir l’equilibri de la biodiversitat, la de respectar el màxim possible l’entorn natural que permet que espècies com la llagosta es reprodueixin de forma equilibrada i poguem gaudir del seu consum i, com a contrapunts, els interessos i necessitats socio-econòmiques dels pescadors i treballadors del sector en general.

Es fa aleshores difícil compensar una pesca que permeti que espècies com aquesta no siguin sobrexplotades ni que es facin malbé els fons marins amb el que la gent que se dediqui a la seva pesca no es vegi excessivament restingida com per no poder desenvolupar la seva activitat amb beneficis.

I no parlant ja de beneficis, sinó de no perdre-hi. És evident que per als pescadors professionals, el cost que els suposa en quant a petroli consumit el fet d’haver de sortir dia a dia en vers de poder tenir calades les xarxes 48 hores és molt més considreable. Fet, a més, que esdevé a més contaminant, pel motiu que cada desplaçament en barca és també una emissió de CO2. Sumant-hi les hores de feina, que són més en haver de sortir cada dia per canviar de lloc les xarxes.

En definitiva, la mesura no resulta gens rentable per als pescadors a no ser que cada dia poguessen tenir assegurades un mínim de captures, pero això és quelcom que ningú pot controlar.

La dificultat d’arribar a poder fer mesures que facin un balanç entre cuidar la biodiversitat i el medi ambient i les necessitats socio-econòmiques dels treballadors fa que, a dia d’avui, aquest sia un tema de conflicte, fent perdre atractiu als futurs treballadors per a un sector tan important com el primari. Un sector que necessita professionals i assegurar un bon relleu generacional per a mantenir-se en el futur. I a la vegada, fent encarir els productes.

Aquest darrer efecte és també un efecte perniciós per a la restauració, donat que l’encariment del peix i la llagosta és quelcom ben palpable aquí a Mallorca: a molts restaurants ja els hi està costant vendre el peix i la llagosta fresca a un preu tan elevat com té i amb l’escassetat de producte que hi ha.

Aquestes temàtiques complexes són temes que s’han de resoldre de manera consensuada entre veus expertes: per una banda, biòlegs que coneixin quines possibles solucions podria trobar-se per evitar que es produeixin situacions d’ambús o nocives per el medi, per altre banda, els pescadors professionals que són qui coneixen el funcionament del seu ofici i, per altra, la part política o burocràtica que s’encarregui de promulgar unes lleis sense contradiccions ni massa restrictives.

Esperem que amb la cooperació d’ambdues parts, pescadors professionals i Conselleria de Pesca, es pugui arribar a trobar la millor opció, que faci mantenir el respecte a l’entorn natural i a una pesca responsable i, alhora, permeti als treballadors un bon marge de benefici i unes condicions que els faciliti la feina en vers d’empitjorar-la.

Mostra més

Articles relacionats

Back to top button