Toni Coll: “La música hauria d’estar present des del primer cicle fins al darrer”

Toni Coll va començar a tocar la trompa amb dotze anys i des de llavors ja no ha aturat. El president de la Banda de Música de Pollença assegura que sempre ha fet música i que no es veu en un altre camp, tot i que li agrada fer de tot i aprendre qualsevol cosa. Segons Coll, la música fa que de cada vegada siguis més perfeccionista i tenguis més inquietuds, tant amb els instruments com a la vida en general. El seu objectiu és potenciar aquest camp dins el municipi i aconseguir que els pollencins escoltin i facin bona música. Conversam amb el president dins el marc de Santa Cecília, el Dia Internacional de la Música.

Quins instruments conformen la Banda de Música de Pollença?

No té instruments de corda, tot i que en podríem tenir, com a les bandes simfòniques que hi afegeixen violoncels i contrabaix. De totes maneres, a la nostra banda hi ha instruments de vent-fusta, vent-metall i percussió.

De quines edats són els integrants de la banda?

A La patrona d’enguany varen entrar sis nines i la més joveneta en té dotze. D’altra banda, el més major té setanta anys, així que hi ha molta varietat. A més, tenim una banda juvenil que ens ajuda a nodrir la banda principal de nous músics, als qui ja els hi ensenyam el que és la tècnica de banda, estar pendent dels companys, del director, de partitures més complicades… No toques tot sol. El que feim és agafar nins d’entre sis i set anys al caló musical, després -segons l’evolució i el ritme d’aprenentatge- passen a la bandeta i llavors en dos anys aproximadament ja pugen a la banda grossa. El procés pot ser d’uns cinc anys com a màxim.

Quin diries que és el vostre estil? Anau mesclant gèneres?

Tocam qualsevol cosa… Intentam fer una programació anual que va en funció dels concerts que tenim. Moltes peces comparteixen temàtica, com ara les que tocam per la fira, per Nadal, per Pasqua, etc. Igualment, també podem fer pop o rock, per exemple, perquè ens agrada fer de tot. En el cas de festivals de bandes, sigui a Pollença o a un altre poble, els directors consensuam i preparam dues o tres peces per banda que segueixen la mateixa línia.

Quin ambient s’hi respira a la banda?

No deixa de ser una altra agrupació com un esport, és afegir un altre tipus de reunió social on es comparteixen gustos i en aquest cas es basa a fer música junts. Ens ajuntam un pic per setmana no només per gaudir noltros, sinó per presentar al poble la feina que fa la banda i que gaudeixi també. He de dir que l’ambient és molt bo i sa, sincerament. Per exemple, en el dinar que férem diumenge vàrem riure molt i vam fer un regal commemoratiu d’aquest dia.

Sou com una família?

Els joves de dotze amb els adults és un contrast gran i feim molts de dois. No miram nivells perquè compartim el que ens agrada. Tots ens bolcam amb els altres si hi ha dificultats, els emparam i els ajudam a créixer com a músics i com a persones. De fet, jo duc catorze anys dins la banda i els divendres són sagrats per a mi, fins i tot molts de pics anam a sopar després de l’assaig.

És important per a la formació musical d’una persona aprendre a tocar en conjunt?

I tant. Pensa que has d’anar el més quadrat i afinat possible perquè el conjunt funcioni. Si ets solo has de destacar per damunt tots, has de prestar atenció tant visual al director com d’oïda dels companys per sabre quin paper tens en aquell moment i intentes sintonitzar. En qualsevol cas, dins una banda no hi ha ningú més rellevant que un altre, tenim moments per demostrar el que tocam en moments puntuals.

Quins aspectes treballau a banda de la tècnica?

El ritme, la compensació de volums i les afinacions tant entre companys com en diferents seccions. Cada un va fent anotacions i repetint la peça fins que li surt i li agafa l’essència. A més, és important practicar a casa també. Reconec que la crítica que tenim entorn de la banda és molt bona i es veu que ho feim bé, tot i que sempre anam millorant. A vegades feim assajos extra, però solen bastar les dues hores del divendres.

Hi ha més homes que dones dins el grup? S’està canviant la visió dels instruments com a alguna cosa masculina?

En total som una cinquantena i anam fluctuant, perquè n’hi ha que estudien fora i no poden venir a tots els concerts. Si bé és cert que la tongada que va entrar fa deu anys eren tot al·lots, enguany van ser tot al·lotes. Potser dins el conservatori hi ha més nines, tot i que no crec que sigui significatiu. Les dones sempre han fet música i s’han dedicat a l’educació musical. Ara per ara diria que està més igualat. Si puntualitzam, a segons quines orquestres més famoses, sí que es pot observar una tradició de vetar les al·lotes, però ara ja fa una sèrie d’anys que s’han introduït i no és un territori estricte d’homes. De fet, de cada vegada hi ha més dones dins les orquestres, a les escoles i al conservatori; està més compensat.

Quins esdeveniments o actuacions teniu a la vista?

Diumenge passat vam tenir un acte al Claustre de Santo Domingo per retre homenatge a diversos autors amb motiu de Santa Cecília, que ho feim cada any. Ara ja preparam el concert de Nadal, tot i que encara estam decidint dies i llocs. No sabem què farem, potser serà l’exterior i de dia, que serà amè per la gent, ja que ens pot escoltar mentre fa el vermut. Quant al repertori, hi ha un parell de valsos, polques, cançonetes de popurri de nadales… Tot amb un caire de campanetes i brillantets.

Creus que és necessari que estigui marcat al calendari el dia de Santa Cecília, patrona dels músics?

Jo pens que dins el santoral és molt important. Principalment dins Pollença, que tenim molts d’actes culturals i musicals, està bastant present. Aquí feim molta cosa relacionada amb la música, ja que tenim l’escola, l’associació… A més, crec que durant el confinament va quedar palès que sense la música tot és més difícil, els músics vam ajudar moltíssim a dur millor la quarantena. Les altes esferes han de començar a veure que la música és rellevant, que no s’ha de retallar dins l’educació i que hauria de ser obligatòria des de petits. Una escola de música no té per què ser seriosa i a dins la primària pot ser divertida. Aporta moltíssimes coses i hi hauria d’haver més hores dedicades a aquest camp, des del primer cicle fins al darrer hi hauria de ser present.