Mallorca Rural i el Consell treuen un estudi per posar en valor els usos de la llana de l’illa
L'objectiu d'aquesta anàlisi és potenciar l'economia local i circular, ja que avui dia un 47% d'aquest producte no entra en el canal comercial
Mallorca Rural, entitat que promou i defensa els interessos socioeconòmics de la zona rural de Mallorca, juntament amb el Consell de Mallorca, han liderat el Projecte Pilot per a l’estudi de la viabilitat de la llana d’ovella mallorquina com a material aplicable en el sector industrial. L’Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (APAEMA) ha duit a terme l’informe que s’ha finançat a través dels fons FEADER, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació.
Segons ha apuntat el Consell, en els darrers anys, la llana ha perdut el seu valor al mercat, ja que els usos tèxtils tradicionals s’han anat perdent a causa de l’aparició de noves fibres sintètiques més barates i a la demanda de llanes més fines. Amb aquesta iniciativa, s’han identificat alternatives d’usos i obtingut dades per fomentar noves iniciatives públiques i privades en l’àmbit local. A més, s’ha detallat la situació de la llana a les explotacions de Mallorca i s’han fet propostes per optimitzar la seva comercialització i valorar noves aplicacions i usos sostenibles.
Actualment, segons la institució insular, un 47% de la llana que es produeix a Mallorca no entra al canal comercial. D’aquesta, uns 2.000 kg acaben en mans d’artesans i la resta roman a les finques, a on una petita part s’aprofita per a usos agrícoles i la resta s’acumula. L’estudi proposa revertir aquesta situació posant la llana a disposició de l’economia circular i local, sense la necessitat de vendre-la fora de l’illa, amb la posada en valor d’un producte natural i biodegradable. També convida a cercar nous usos per a la bioconstrucció, els fertilitzants, els substrats de jardineria, les robes ignífugues, la sanitat i els bioplàstics.
Amb tot, l’estudi remarca la necessitat d’obrir noves línies d’actuació i feina en referència al rentat del producte, la seva caracterització en l’àmbit físic i químic, la coordinació del procés de recollida i transformació i establir-ne un model de traçabilitat. Cal recordar que la llana del me de Pollença té unes característiques molt especials que es varen remarcar durant La Fira que va tenir lloc a principis de novembre.