Des dels inicis dels bombardejos, no tan sols els països que estan en conflicte sofreixen les conseqüències desencadenants. Davant d’una de les majors exportacions energètiques i metal·lúrgiques -al voltant del 70% i el 10% respectivament-, s’han de trobar noves fonts d’abastament per combatre la insuficiència de subministraments. Mentrestant, toca conviure amb la inflació dels costos i la reducció de les tasses econòmiques -evidenciades al preu de la benzina, el gas o l’electricitat-. Aquesta “destrucció de la demanda” redueix també la producció i, per tant, la feina per als transportistes i venedors.
D’igual manera, els productes bàsics d’alimentació estan sofrint aquesta crisi per l’augment en els fertilitzants i la utilització de maquinàries. Aquestes pujades repercuteixen als preus finals, ja que els empresaris tracten de mantenir els seus guanys. No obstant això, la possibilitat del tancament de mercats es veurà reflectida a l’IRPF i la pèrdua de poder adquisitiu passarà a ser una altra devastadora seqüeles per a l’economia mundial i nacional.
El sector turístic, per altra banda, es veurà afectat per les complicacions de les aerolínies i la reducció de les rutes d’avió. La por a viatjar per la desconfiança podria ressorgir. I el mateix passaria amb el comerç i les fires internacionals. Malgrat això, Europa continua més unida que mai, amb el qual Rússia no s’esperava topar-se: accions humanitàries, reforç de l’OTAN i potenciació de la seguretat internacional.
