
Fa tres anys que les tisores de podar no actuen sobre l’arbrat públic del municipi, una situació que ha passat de ser una mesura ecologista a convertir-se en un autèntic maldecap. Aquesta decisió no només està desesperant veïns i comerciants, sinó que ha obert una profunda escletxa dins l’equip de govern municipal.
L’origen: l’estrès vegetal L’arrel del problema es troba als despatxos de la Regiduria de Medi Ambient. Ara fa tres anys, el departament es va basar en uns informes tècnics que concloïen que la poda tradicional generava estrès als arbres. Seguint aquesta directriu, es va optar per paralitzar les intervencions i permetre el creixement lliure de l’arbrat.
Al·lèrgies i problemes de salubritat A peu de carrer, les bones intencions s’han convertit en problemes evidents. D’una banda, la gran quantitat de biomassa ha fet disparar els nivells de pol·len, empitjorant les al·lèrgies. De l’altra, les denses copes entrellaçades són ara el refugi perfecte per als ocells. Això ha provocat una pluja diària d’excrements sobre voreres, vehicles i mobiliari urbà, generant pudors insuportables i un gran malestar veïnal per la insalubritat dels carrers.

El comerç local, gran damnificat L’impacte també ofega l’economia local, especialment l’hostaleria i el petit comerç. Molts establiments lamenten que les seves terrasses, abans plenes de vida, ara es buiden de clients que intenten esquivar la brutícia constant i les aus.
El debat sobre el manteniment vegetal Davant les constants queixes veïnals, l’Ajuntament es troba en una cruïlla complexa. D’una banda, creix la pressió social i comercial per trobar una solució als problemes de brutícia i insalubritat als carrers. De l’altra, des de la Regiduria de Medi Ambient desaconsellen la poda tradicional per protegir la salut de l’arbrat, basant-se en els informes tècnics inicials. Aquest escenari manté obert el debat sobre com procedir a Montision, mentre la ciutadania i els comerciants continuen mirant al cel, a l’espera d’una alternativa urgent que permeti equilibrar el benestar vegetal i el del municipi.




