Al cor de la vall de Ternelles, damunt un penyal abrupte i solitari, encara s’alcen les restes d’una fortalesa que, al segle XIV, fou escenari d’una de les darreres resistències mallorquines contra l’expansió de la Corona d’Aragó. Era l’estiu de 1343 i el Castell del Rei es convertia en protagonista d’un setge que duraria tres mesos i marcaria un punt d’inflexió en la història de Mallorca.
Un castell inexpugnable… o gairebé
El Castell del Rei, situat a 492 metres sobre el nivell del mar, dominava la vall i la costa nord de l’illa. Ja havia estat fortificació romana i musulmana abans de ser bastió cristià. Les cròniques el descriuen com una fortalesa gairebé inexpugnable, envoltada de penya-segats i amb un únic accés per terra, estret i fàcil de defensar.
Les condicions naturals feien del castell un punt de resistència privilegiat, però alhora complicaven el subministrament d’aliments i aigua en cas de setge.
El context: la fi del regne mallorquí
A principis del segle XIV, el Regne de Mallorca, creat com a branca independent de la casa de Barcelona, es trobava en crisi. El monarca mallorquí intentava mantenir la sobirania de Mallorca, Menorca i altres territoris, però la Corona d’Aragó reclamava el domini. L’ofensiva de 1343 fou fulminant: la major part de l’illa caigué ràpidament. Només el Castell del Rei resistia.
Tres mesos de resistència
El 23 de juny de 1343, les tropes aragoneses iniciaren l’assetjament. A més de la pressió terrestre, vaixells enviats des de Ciutat reforçaven el bloqueig marítim.
Dins el castell, la resistència era ferma. Pagesos, soldats i fidels al rei mallorquí aguantaven l’envestida. Però el pas de les setmanes començà a jugar en contra: la fam, la manca d’aigua i les malalties feren més estralls que les armes enemigues.
Les cròniques expliquen que, davant la impossibilitat d’assaltar directament la fortalesa, els assetjadors optaren per tallar qualsevol entrada de queviures. La fam es convertí en la millor arma.
Finalment, a l’agost, exhausts i sense perspectives d’ajuda, els defensors hissaren la bandera blanca. El Castell del Rei havia caigut.
El llegat del setge
Amb la rendició, Mallorca perdia un dels seus darrers bastions de resistència. El regne mallorquí quedava pràcticament liquidat i integrat dins la Corona d’Aragó. El castell, però, continuà en ús com a talaia fins al segle XVIII, quan fou definitivament abandonat.
Avui, només en queden ruïnes i un record que es resisteix a ser oblidat. Tot i estar en propietat privada i amb accés restringit, la seva silueta encara impressiona als qui s’acosten a la vall de Ternelles.
Imatges del Castell del Rei (Pollença, Mallorca) extretes de Wikimedia Commons.
