Hi ha moments que deixen petjada. No només per allò que es representa damunt l’escenari, sinó per tot el que es remou a la platea. El reestrene d’Amor de Pagesia (N’Aineta), aquest juliol, dins les festes de la Patrona, ha estat molt més que una obra de teatre: ha estat una declaració d’amor a la cultura, a les arrels, i a la manera que tenim els pollencins i pollencines d’explicar-nos i reconèixer-nos.
Tornar a sentir les paraules de Pere Melià i la música del mestre Jaume Albertí, més de vuit dècades després, ha estat un regal per al poble. Però el que realment ha commogut ha estat veure com una nova generació de professionals —actors, actrius, músics, tècnics, directors i col·laboradors— s’ha entregat amb una dedicació i una qualitat que ha superat totes les expectatives. Han estat mesos de feina intensa, d’assajos, d’il·lusió compartida i de passió pel teatre. I això s’ha notat. Cada funció ha estat un èxit rotund. El Claustre ple, el públic entregat, els aplaudiments llargs, les emocions a flor de pell.
Darrere cada escena hi havia hores de compromís i estima. Estima pel text, pel poble, per l’ofici. No ha estat tan sols una comèdia, ha estat un homenatge. Un homenatge a la pagesia, a la vida d’abans, a les històries que encara avui ens fan riure i pensar. I també, un homenatge a tots aquells que, al llarg dels anys, han mantingut viu el teatre a Pollença.
El Grup Pollencí de Teatre ha demostrat que el talent local és immens, i que quan es conjuga amb rigor, sensibilitat i amor per la feina ben feta, es poden fer miracles. El reestrena de N’Aineta ha estat això: un petit miracle escènic, que ens ha recordat que el teatre no és només entreteniment, sinó una eina poderosa per reforçar la identitat col·lectiva.
Veure famílies senceres, joves i majors, emocionats, cantant “Visca Pollença” al final de cada funció, ha estat una imatge que difícilment oblidarem. Perquè si una cosa ha quedat clara, és que aquesta obra ja no és només un text antic: és un tros viu de la nostra història, que ara ha tornat a bategar amb força.
Gràcies a tots els qui ho heu fet possible. Heu duit l’escenari al cor del poble. I el poble us ho ha tornat amb gratitud infinita.
