Costa imaginar la Patrona de Pollença sense el so inconfundible de la nostra estimada Banda de Música. Seria com llevar-li l’ànima a la festa. Sense ella, tot canviaria. El poble despertaria en silenci, sense l’Alborada que ens fa posar la pell de gallina i que, quan sona pels carrers encara mig adormits, ens recorda que ja és dia 2 d’agost, que és el nostre gran dia.
Quan la Banda surt a tocar l’Alborada, el poble s’emociona, s’il·lusiona i sent que tot comença. És ella l’ànima que desperta Pollença. Però la seva presència no acaba aquí: acompanya el cercavila, dóna vida a la revetlla, i posa solemnitat a la processó, omplint cada moment de la festa amb el seu so únic i entranyable.
Malauradament, la Banda travessa una etapa complicada, amb recursos limitats i dificultats que posen a prova la seva continuïtat. Aquesta situació es veu agreujada per la manca de comunicació fluïda i el poc recolzament, tant per part de l’àrea d’Educació —que hauria de ser un pilar fonamental— com per part de l’Ajuntament en general. Tot plegat es va fer evident en el darrer ple ordinari del mes de juny, on es va posar damunt la taula una realitat preocupant que no es pot continuar ignorant.
És alarmant que, en moments on més caldria unir esforços, la falta d’un diàleg obert i d’una col·laboració efectiva estiguin posant en perill una part tan essencial de la nostra cultura i tradició. Sense aquest compromís institucional, la música que ha acompanyat generacions senceres corre el risc de quedar-se en silenci.
Sense la Banda, la Patrona seria més buida, menys nostra. Que no hi falti mai. La Banda de Música de Pollença és un tresor viu que necessita, més que mai, el suport i la comprensió de tota la comunitat, i sobretot de les institucions que tenen la responsabilitat de protegir-la i fer-la créixer.
