🔸 Per començar, Marc, conta’ns un poc de tu: qui ets, què fas, com és la teva família…
Som en Marc Vila Font i tenc 30 anys recent complits. Em consider una persona molt amigable i extrovertida: sempre tenc ganes de fer plans i casa meva sol ser punt de trobada per soparillos i dinarillos amb amics. M’encanta compartir bons moments amb la gent que estim.
Entre les meves aficions hi ha navegar, cuinar i, encara que fa uns anys que ho tenc aparcat, duc dins el cor el judo, que va formar part de la meva vida durant 15 anys.
Pel que fa a la meva família, som fruit d’una nissaga molt fenera de la qual estic orgullós. Per part de mon pare, la meva padrina Carmela —germana de na Rita la perruquera— va fer de perruquera i ajudava al negoci familiar. El meu padrí Joan, de “la gerreria”, va fundar “Ca’n Vila” l’any 1960 al carrer Adan Diehl: avui en dia ja som la tercera generació d’un negoci emblemàtic que ven i arregla electrodomèstics a moltes cases de Pollença.
Per part de ma mare, el meu padrí Toni, de “Ca’n Carles”, va conduir camió durant molts anys amb el seu germà Ignasi i també va fer de mestre d’obres. La meva padrina Joana, de “Ca Na Sagenta”, va fer feina tota la vida com a cambrera de pisos a l’Hotel Pollentia del Moll.
🔸 Què t’ha empès a presentar-te per representar en Joan Mas aquest any 2025?
M’impulsa una combinació entre el profund sentiment de pertinença a Pollença i una il·lusió immensa de viure aquesta experiència única. Crec que no hi ha cap altra manera d’assolir la sensació de representar el nostre heroi que encarnant-lo. Seria una vivència inoblidable que em marcaria per sempre, i m’encantaria viure les nostres festes des de dins com mai abans.
🔸 Per què creus que hauries de ser tu qui representi aquest paper tan especial per al poble?
Crec que hauria de ser jo perquè hi pos tot el cor i tenc una voluntat impetuosa. Sé que tots els candidats estam il·lusionats, però sent que tenc la determinació, l’energia i la preparació per encarnar en Joan Mas amb tota la seva essència. Em veig totalment capaç de ficar-me dins el paper com ningú, i de transmetre tot el que representa per a noltros.
🔸 Tens alguna anècdota relacionada amb la Patrona que t’agradaria compartir?
Sí! Una que record especialment és del 2017, pel cúmul de casualitats que hi va haver aquell dia. Durant la batalla vaig perdre les espardenyes pel carrer Major i, a més, em varen fotre el garrot mentre era dins una casa fent un beure. Vaig arribar a Can Escarrinxo fet un “desgraciat”, però en tornar cap al tedèum vaig trobar una espardenya a Sant Jordi, l’altra al carrer Major i el garrot enterrat al carrer del Moro! No m’ho podia creure… però vaig poder entrar a l’església amb l’endumentària completa!
🔸 Hi ha algú a qui t’agradaria agrair el suport durant aquest camí?
Clar que sí. Vull agrair de tot cor als meus amics i familiars. Ells han estat el meu pilar durant tot aquest procés. El seu suport incondicional, els ànims i la fe que han tengut en mi han fet que aquest somni sembli cada vegada més possible.
De fet, tenc un amic (no diré el nom) que ja fa uns anys, cansat de sentir-me dubtar, volia presentar la meva candidatura ell mateix a l’ajuntament! Però sabíem que havia d’arribar el moment que la decisió fos meva i clara. I enguany, que he fet els 30, ha estat aquest moment. Hi vaig amb totes!
“Vaig anar a veure en Dragut a Istanbul vestit de paisà per conèixer de primera mà els seus punts dèbils… tot sigui per fer-lo sofrir dia 2 d’agost!”
