Després d’haver reposat la sobretaula d’aquest cap de setmana en què Pollença ha celebrat la seva tradicional Fira d’artesania i a les portes d’una nova DANA que assetja Mallorca, molts es demanen a través de les xarxes si enguany la Fira ha estat més fluixa que mai. Les opinions dels pollencins, i també dels visitants, són clares: la Fira ja no té l’esplendor d’anys enrere, i pareix que alguna cosa es va perdent amb cada nova edició.
En el record queden aquells diumenges de Fira en què les famílies sortien mudades, els infants estrenaven roba i els carrers s’omplien de gent de arreu. La nostra Fira era tan concorreguda que a penes es podia donar una passa! Aquell ambient de festa i il·lusió sembla cosa del passat. Enguany, segons es sent murmurar pel poble, ha estat una de les edicions més apagades i menys participatives que es recorden.
És vera que el temps no ha ajudat, i que els dies de pluja solen fer minvar l’assistència, però enguany la Fira d’artesania s’ha inaugurat amb un dissabte radiant, lluminos i fins i tot caluros, i així i tot poca gent veies passejant pel Claustre i pels carrers de Pollença. El mal temps, doncs, no és l’única explicació per la poca afluència i el poc ambient.
Tal vegada, Pollença ha de fer una passa enrere per repensar quin model de Fira vol. Tot i que l’exposició a l’església del Convent, amb propostes de disseny i sostenibilitat, és una bona iniciativa, sembla que no ha despertat prou interès entre els pollencins. Igualment, les activitats i tallers que altres anys eren ben valorats, enguany han passat bastant desapercebudes.
Pollença podria aprofitar aquesta situació per valorar si la Fira actual encara representa l’essència del nostre poble, o si ha quedat desfasada en un context canviant. Altres pobles han sabut adaptar i reinventar les seves fires, combinant l’artesania amb propostes culturals, gastronòmiques i d’oci que han sabut connectar amb les noves generacions i mantenir viu l’interès de tothom.
