És per tots sabut que el tennis és un esport de pilota en què s’enfronten dos jugadors o dues parelles de jugadors. El tennis modern es va originar al Regne Unit a final del segle XIX. Després de la seva creació es va fer popular entre les classes altes dels països angloparlants, estenent-se per tot el món al segle XX i XXI.
El tennis és un esport emocionant i desafiant que pot ser molt gratificant en molts nivells, tant físicament com emocionalment. Per a molts jugadors, el tennis no és només un esport, sinó una forma de vida i una passió que els acompanya al llarg de les seves carreres i més enllà. És el cas de Marta Vicens Miquel, qui sempre ha tengut connexió amb aquest esport i forma part del seu dia a dia.
Una vida lligada a l’esport
Marta es defineix com una “jove senzilla”, però també “constant i professional” amb el que fa. Nascuda al Port de Pollença, va començar a jugar a tennis amb dos anys i mig a la cuina de casa amb son pare. Als cinc, va anar a classes de tennis, ja que, era un esport que practicaven de manera informal els seus pares. Tot va començar prest i va anar de pressa perquè com ens conta, sorpresa, al segon torneig que va competir es va coronar Campiona de Mallorca benjamí, sense saber que seria el començament de tota una història de vida.
Sense oblidar els seus inicis, la mollera ens diu que fa poc més de mitja dècada gaudia “d’anar a entrenar a les pistes de Duva amb els meus amics i amb els entrenadors Llorenç i Guillem Ferrer i Cèsar Lorente”. D’aquella època recorda que “Llorenç feia una retxa, de tant en tant, de la meva altura a l’entrada de la pista per a veure si havia crescut. Tots els entrenadors de les meves rivals em deien pequeña pero matona. Deien que em distingia per ser molt intel·ligent i hàbil dins la pista”.
“No era ni som la jugadora més talentosa, però si que sempre he sabut analitzar les rivals, detectar les seves mancances, i lluitar fins al final sense donar cap punt per perdut”
Marta Vicens
Va començar a jugar a Eu Moll Tennis Club i veia el món del tennis com un joc. Un món ple d’il·lusió, passió, i felicitat. Ara, ja és més que un joc, però ho continua vivint amb la mateixa o major intensitat, sempre gaudint. Això sí; a més de 7.600 quilòmetres de les pistes pollencines.
Un gran referent
D’ençà que té memòria la tenista ha tengut un clar referent: la seva germana, Marina Vicens, a qui vam entrevistar fa uns mesos a Som Pollença. Ens explica que “sempre he seguit les passes de la meva germana gran, sempre ha estat un referent per jo i m’ha animat a tirar endavant el tennis”.
Aquests ànims, juntament amb els seus pares, van propiciar que amb 13 anys decidís traslladar-se a una residència de Palma per entrar al centre de Tecnificació Esportiva de les Illes Balears i “poder combinar els estudis amb l’esport d’una manera més professional”, explica.
Amb disset anys, una vegada més, va voler seguir el camí de la seva germana. Va decidir “començar una nova aventura” i traslladar-se a Florida per estudiar un doble grau universitari.
Tot això ho va poder fer gràcies als grans resultats obtinguts prèviament al nostre país. Marta va ser diverses vegades campiona de Mallorca i de Balears. Amb 16 anys va ser campiona de Balears absolut, i arribà a ser la núm. 92 del rànquing espanyol absolut. A conseqüència de tots aquests pòdiums, va guanyar la possibilitat “d’aconseguir una beca completa que cobrís tots els costos dels estudis i aventurar-me a una gran experiència que s’ha allargat fins a l’actualitat”. Defineix la beca com una “sort”, ja que, “estudiar als Estats Units costa de mitjana actualment uns $40,000 anuals i per regla general els americans s’hipotequen durant quinze anys per pagar els costos dels seus estudis”, lamenta.
La vida a Saint Leo
Saint Leo és un petit poble de l’estat de Florida. Ja fa sis anys que Marta viu a la Universitat de Saint Leo. La mollera diu que és “una de les persones més fredolegues que potser coneixes”, per això, va decidir “només acceptar ofertes d’universitats del sud dels Estats Units i especialment de l’estat de Florida”. Ja que, ens conta, “allà el clima, per a mi, és completament excel·lent. Només fa fred tres setmanes a l’any durant el mes de febrer. Fins i tot en ple hivern arribam als 30 graus“. Afegeix, “quan torn a Mallorca a l’hivern tothom em diu que estic morena però no hi ha més secret que viure a Florida”.
Tot d’una va arribar, inicià els estudis d’un doble grau universitari de Business Management i Marketing, dels quals es va graduar el 2021 amb magna cum laude. Ara, cursa un Master in Business Administration amb una especialització en Social Media Marketing.
El seu dia a dia comença ben prest berenant “ous i bacó”, fa la seva rutina –Pamela workout i peses- al gimnàs i es pren un Caramel Macchiato mentre es posa al dia amb els estudis. Després de dinar amb les companyes d’equip i parlar a distància amb la família, entrena dues hores i mitja. A l’hora de sopar, segueix l’horari americà de les 18.30 hores i acaba el dia mirant “una pel·lícula amb les amigues i fent un poc més de feina abans d’anar-me’n a dormir”.
Aprofita els caps de setmana per anar “a la ciutat de Tampa, a passejar pel Riverwalk, anar al centre comercial amb les meves amigues, anar a Miami o simplement descansar a la universitat i avançar feines de classe”, comenta.
El millor cap de setmana tenístic de la seva vida
Marta, juntament amb el seu equip, han arribat de jugar als Nacionals Indoor que es van disputar a Nebraska fa tan sols dues setmanes. En aquest campionat nacional només podien participar els vuit millors equips classificats de tota la nació i les del Saint Leo ho varen lluitar.
Sent allà, Vicens va veure nevar per primera vegada i es trobaven “a menys de vint graus centígrads de temperatura. Va ser una bogeria! Ha estat un dels millors cap de setmana tenístics de la meva vida”, sentència. A la competició, es van coronar subcampiones nacionals de II Divisió.
“Després d’estar a l’equip de Saint Leo University durant sis anys, aquest cap de setmana va ser la recompensa a tot l’esforç i dedicació cap a aquest esport”
Marta Vicens
Així i tot, no es relaxa, ja que segueixen “treballant intensament al dia a dia com a equip perquè ens trobam a mitjan temporada i tenim una mitjana de tres partits setmanals”, són segones de la nació i “l’objectiu és ser primeres”. En l’àmbit individual, Marta acabà la darrera temporada sent ITA All Amèrica, núm. 9 de la nació. Aquest títol, “premia a les 20 primeres tenistes del rànquing de tots els Estats Units”, explica.
El futur a l’Estat del sol
La jove ens conta que aquesta etapa com estudiant a la Saint Leo s’acabarà aviat, ja que aquest maig, es graduarà del màster. Quan acabi, vendrà a Pollença unes setmanes i tornarà als Estats Units, aquesta vegada a Miami, a introduir-se al món laboral americà. Canvi de vida i independència total; “Estic molt il·lusionada per aquest nou repte, perquè és el que sempre havia volgut”.
“Bona actitud, professionalitat, i constància han estat els valors que m’han inculcat a casa i són encara uns pilars bàsics quan entren o competesc”
Marta Vicens
Fent una mirada al passat, Marta valora “molt positivament” el realitzat. Qualifica el tenis com el seu “mitjà indispensable que m’ha ajudat a viure i experimentar aventures mai pensades, conegut a una gran diversitat de persones de tot el món, agafar un nivell d’anglès increïble – fins i tot somiï en anglès-, i he madurat i crescut enormement com a persona”, relata.
“Els meus pares han sacrificat molt de temps i diners per les seves dues filles. Estic molt agraïda”
Marta Vicens
Una “part fonamental” del camí recorregut es deu a la seva infància, a la “gran oportunitat que els meus pares em van donar introduint-me al món del tennis, agraint el fet de sempre haver-me estat recolzant i confiant en mi. Quasi tots els caps de setmana estaven acompanyant-me amunt i avall a tornejos per Mallorca, per les altres Illes o a tornejos nacionals per la Península”, recorda nostàlgica. Així que, “definitivament sense aquest gran component no hagués pogut arribar on som avui dia”.
