El pas de la borrasca Juliette va deixar a tothom amb el nas vermell i les mans gelades, al repòs de l’aire condicionat o la xemeneia. A tots, menys a Amador Herreruela. El pollencí es va aventurar dia 1 de març després de la gran nevada a fer una travessa amb esquís des de la Font de Muntanya al camí vell de Pollença a Lluc; quedant a dormir a -5° al puig de la Massanella.
Ell mateix ens explicarà més…
Quina va ser la teva motivació per iniciar l’aventura?
La meva motivació per iniciar l’aventura va ser que feia molts d’anys que no nevava tant a la Serra de Tramuntana. A més a més, jo fa molts anys que no soc aquí durant els mesos de més fred de l’hivern; normalment soc de viatge. Justament enguany, ha coincidit que vaig arribar i després d’una setmana, va caure aquesta gran nevada. Jo soc amant de la muntanya i m’agrada molt l’esquí, per tant, era una oportunitat imperdible per anar a gaudir de les muntanyes de Mallorca nevades i a més amb esquís.
Quant de temps vares estar? Et va costar molt arrribar-hi?
Vaig sortir de Pollença d’u Pi de Son grua a peu amb els esquís a l’esquena i em va costar molt arribar fins a la Font de Muntanya perquè el camí vell de Lluc estava tot tapat d’arbres i havies d’anar passant per davall branques, pujant per damunt pins caiguts… Vaig estar tres hores només per poder arribar a la barrera de Binifaldó. A l’altura de la Font de Muntanya em vaig poder calçar els esquís i vaig poder anar des d’allà fins a la benzinera del coll de sa Batalla amb ells posat. Vaig arribar allà sobre les 16:30, des de les 9:30, però fins a les 19 hores no vaig arribar al meu lloc de dormir.
Em va costar molt arribar-hi i vaig arribar molt rebentat, perquè era un cristo. El camí havia desaparegut i havies d’anar per allà on es podia. Això era una frustració perquè hi havia tanta neu que s’hagués pogut esquiar super bé, però amb els arbres era impossible.
Amb quina sensació et quedares? Tornaries a fer-ho?
Amb una sensació xulíssima. Vaig disfrutar moltíssim perquè vaig estar tot sol i no vaig veure quasi a ningú, a part de les persones que estava fent feina per alliberar camins, agents forestals, personal d’IBANAT… Vaig pujar completament tot sol, vaig dormir tot sol, sabia que si passava alguna cosa, em cercava les pessigolles, ja que no es podia anar a la muntanya en teoria. Anava molt espantat sobretot per això, però ho tornaria a fer deu mil pics si es pogués, de fet estava pensant anar al puig Major, però no obrin les carreteres. Aquest era el meu objectiu inicial i quan vaig ser a la benzinera, vaig veure que per anar-hi hagués estat dos dies.
Això si, la baixada va ser molt més dura que la pujada. Ja estava molt cansat i no vaig arribar a Pollença perquè un pagès em va agafar. Però la idea era baixar per la carretera des de la benzinera de Lluc fins a Pollença, amb els esquís a l’esquena i el cansament del dia anterior. Se’m va fer duríssim.
