Les dietes restrictives consisteixen a reduir l’aportació de kcal diària mitjançant l’eliminació d’aliments i la quantitat en les diferents ingestes del dia, especialment, els que ens aporten hidrats de carboni i lípids.
Una de les problemàtiques que trobem és que després de perdre pes on es passa bastant fam, es retorna als mals hàbits que es tenien abans de la dieta. Per altra banda, quan es duu a terme una dieta restrictiva, es produeix una alteració de les sensacions de fam i sacietat, això fa que la baixada de pes ràpida i les prohibicions associades a la restricció acabin en afartaments o menjars compulsius. Després arriba el sentiment de culpa, frustració i malestar, on finalment tornem a un cicle de restricció.
Així doncs, s’estima que el 90%-95% de les persones que realitzen dietes per baixar de pes recuperen el pes perdut o inclús més en un termini de 5 anys. La principal causa és que no es generen canvis a llarg termini, la clau de l’èxit està a crear hàbits de vida saludable i, sobretot, que es puguin mantenir en el llarg del temps.
10 errors freqüents perquè les dietes restrictives fracassin
- El concepte de dieta l’hauríem de canviar i intentar trobar una paraula que suposi per nosaltres un canvi d’hàbits.
- Restricció i dejuni no és la millor idea si pretenem mantenir el pes a llarg termini.
- No acudim a professionals i triem qualsevol dieta que trobem per internet, en un llibre, d’un amic, un familiar, un conegut… i oblidem que cada persona té les seves característiques i necessitats diferents pel que ens hem d’adaptar a elles.
- No pensem a canviar d’hàbits i només concebem la dieta com algú transitori/negatiu.
- Compensar és totalment el contrari a salut, no només per conseqüències fisiològiques, sinó també a escala emocional (frustració, culpabilitat, exigències…).
- Males conductes durant aquestes, ja que passant fam és el pitjor indicatiu d’estar fent un procés bo de pèrdua de pes, igual que prohibir aliments, saltar-se menjars, no fer vida social per evitar menjar…
- Creure en miracles com batuts, pastilles crema greixos i dietes miraculoses.
- Tenir objectius irreals com perdre 10-15 kg amb un mes perquè al final com més ràpid baixi la bàscula, més ràpid pujarà el pes.
- Falta de motivació, ja que molts cops no existeix una motivació real o pròpia per perdre pes, ho
realitzem perquè ens ho indica el metge, perquè tenim un esdeveniment important… La motivació és un aspecte molt important i s’ha de mantenir al llarg del procés. - Excuses que ens limiten i ens proposem com podria ser la frase “dilluns començ” o “dia primer de més em pos”, aquestes generen frustració i major ansietat en molts casos, per tant ens juga en contra de l’objectiu.
Per què no deixem de costat el concepte restricció i ens centrem millor en la cerca d’hàbits saludables que ens permetin perdre pes mantenint la salut tant física com emocional?
Potser no és centrar-nos tant en el quantitatiu, sinó en el qualitatiu.
