“Tretze somnis de pedra i un pardal” és el darrer llibre publicat del jove poeta Josep Llobera Capllonch. Avui, Dia Internacional dels Escriptors, sembla bon dia per compartir l’obra d’aquest escriptor mallorquí. L’autor, que es troba assentat a Edimburg, va escriure l’original en anglès, sota el títol “Thirteen Concrete Dreams & A Fool”, però es tracta d’un poemari fruit d’un període d’elevat interès cap a l’art de la traducció i el món oníric. Llobera ha estat finalista del Certamen de Poesia i Prosa Poètica Manel Marí 2021, el qual va constituir el primer poemari publicat per l’autor. Prèviament, també va publicat la novel·la “La necesidad es un pato” en castellà i en anglès.
La particularitat de “Tretze somnis de pedra i un pardal” és evident a cada un dels poemes, ja que aquests mantenen forma d’elements de la natura. Des de la forma d’un pou, a la d’un cocodril o una fulla que cau, però també n’hi ha d’altres de més abstractes. L’objectiu dels quals és convidar al lector a demanar-se, abans i tot de començar la sevalectura: què hi veig aquí? “Just igual com passa amb els somnis, l’encontre d’una llengua desconeguda o el d’una persona que ens atreu”, aclara l’autor.
El poema en si suggereix dos amants que s’entenen sense dir res, només amb gestos i tocant la pell de l’altre. I la forma juga amb la idea de veure el cos d’una dona al mirar a les muntanyes. Com va dir en Ramon Gomis en el seu llibre Viatge per la Mar de la Frau: “Des de la mar les muntanyes s’observen d’una manera molt diferent de com les veuen la gent de terra endins. Els mariners hi imaginen les parts més eròtiques del cos de les dones. La nomenclatura de les senyes inclou un ample inventari de mamelles, mamelletes, mamellons i mugrons, a més d’alguna esporàdica regana i d’algun entrecuix…”,
ha explicat Llobera.
