Les benzineres estan íntimament lligades a la història del segle XX. Quan els primers automòbils van trepitjar la carretera, la gent comprava el combustible dins llaunes a ferreteries o a aquelles botigues de poble on trobaves de tot. L’aparició de les estacions de servei va ser un efecte col·lateral de la producció de cotxes i aquest fet determinaria on es trobaria el lloc d’una nina de 10 anys a finals dels anys 50.
Maria Cortès Cifre va néixer a Pollença fa 71 anys i ha format part de la història del poble pel seu negoci familiar. Era una nina molt alegre que jugava pels carrers del municipi i per tot on anava sabien qui era.
El primer assortidor de combustible a Pollença
El negoci de la benzina es remunta a quan el besavi de na Maria es dedicava a transportar gent amb les diligències estirades pels seus cavalls. Anaven “a La Pobla, a Palma… era el mitjà de transport que hi havia”, ens explica. Per aquest motiu, el seu fill -el padrí de na Maria- posteriorment va seguir dins el món del transport i va comprar els primers correus per seguir amb la tradició d’una manera més actualitzada als temps.
Fou a aquest punt quan els seus padrins varen decidir instal·lar el que seria el primer assortidor de benzina de Pollença. Ho posaren, comenta, “pel consum propi i per als quatre que podien tenir cotxe en aquella època”. Però, així com va anar passant el temps, els pollencins i pollencines van començar a comprar-se cotxes i fou quan el sortidor es va obrir de cara al públic.
Quan va morir el padrí jove de na Maria, a casa seva van haver de fer-se carreg del negoci i per aquest motiu, es van mudar a Can Pepe quan ella tenia 10 anys. “Record haver plorat molt per la mudança, per por a enyorar ca meva, però no em va estranyar el barri perquè era el mateix d’on anava a escola, a costura”.
Anys complicats i política
Durant la Guerra Civil Espanyola el pare de Maria es va haver d’exiliar a França i també va estar empresonat “durant tres anys a Can Mir -un magatzem de Palma que va ser usat com a presó franquista-per ser republicà”. Maria ens diu sobre aquella etapa que a casa seva “no hi havia tabús, record xerrar del tema i també que ma mare va ser qui més malament ho va passar”. El seu pare tornà quan na Maria tenia 12 anys i ja regentaven Can Pepe.
Abans de Can Pepe: Can Bibí i ca l’Àngel
Els besavis de Maria eren coneguts a Pollença per ser de ca l’Àngel i de Can Bibí. Va ser quan el seu padrí jove -germà del seu padrí-, viatjà i visqué per Amèrica. Arran d’aquest moment, i ja des de fa un parell de generacions, són coneguts per ser de “Can Pepe”.
Na Maria es defineix com una persona “molt xerradora” i creu que aquesta característica va ajudar a fer que gaudís molt “de la gent i les converses a la benzinera”. Fent una mirada al passat, recorda els dies d’estar al negoci com una època on s’ho va passar “beníssim”.
“Allà on anava sempre em coneixien. Avui, la gent sap qui som pel malnom, més que pels llinatges, i estic ben orgullosa i contenta de ser de Can Pepe”
Maria Cortès
Quan son pare es va retirar, la benzinera va passar a les seves mans, on ella va proporcionar les famoses botelles de vidre de cinc litres durant anys, va viure la instal·lació del surtidor elèctric i totes les adaptacions als temps que corrien. Ara, ja fa 16 anys que la va tancar.
Actualment, na Maria té un fill i dos nets, està molt contenta amb el camí fet i encara li queda molt per davant!
