Ruth Suárez: “És necessari ampliar la mirada i veure què significa la sexualitat dins una societat patriarcal”

Ruth Suárez és mare de tres fills. Ella va estudiar Psicologia a l’Argentina i, més endavant, va venir a Mallorca per amor. Durant aquests anys, mai ha deixat de formar-se, perquè es considera una persona curiosa i inquieta; i és terapeuta Gestalt i corporal. A més, pensa que cada persona elegeix la seva professió arran de la seva història i vivències, i a ella tot això l’ha duita a escriure un llibre sobre maternitat (Maternidades Visibles: ¿Qué tipo de madre quiero y elijo ser?) i a posar en marxa l’associació ATMA Dones a Pollença. Aquesta entitat, en la qual ella és la presidenta, el mes de novembre i desembre ha impartit tallers als alumnes d’ESO de l’IES Clara Hammerl i de l’IES Guillem Cifre de Colonya per parlar de temes com la sexualitat i les emocions.

Quan va néixer ATMA Dones? Com ha estat el procés per posar aquesta associació en marxa?

L’associació va néixer l’any 2021, a mitjan estiu. La idea va sorgir temps enrere, però el procés va ser llarg per mor de la burocràcia, els papers, els tràmits, els pagaments… Les persones que la conformam, que som quatre dones, ens vàrem trobar abans i ens vàrem anar adaptant al procés que marca l’Estat i a finals de l’any passat es va aprovar tot.

Qui conforma l’associació? Hi ha persones especialitzades en diferents camps a fi d’abastar un ventall més ampli?

A l’equip som Úrsula Perelló, que és la vicepresidenta i està especialitzada en fisiouroginecolgia i sòl pelvià; Gisela Perazzolo, que és la tresorera i té el títol d’educadora social i un màster en educació a més de ser terapeuta Gestalt; Tamar Correa, que és la secretària i és psicòloga i terapeuta Gestalt, i jo. Cada una té diferents tasques i rols, i estam formades en àrees en comú i específiques. Com que cada una fa feina en l’àmbit privat, vàrem veure que la nostra feina només arriba a un estrat de la societat, que sol ser una classe social que s’ho pot permetre per poder adquisitiu. Moltes dones, si no tenen doblers, no es preocupen ni per la salut mental ni pel futur i desconeixen aquesta possibilitat. El que volem és acompanyar a les dones des de l’etapa embrionària fins a la maduresa a fi de poder actuar sobre la salut mental, física i espiritual.

Per tant, en línies generals, quins diries que són els objectius que persegueix ATMA Dones?

El que cerca l’associació és promoure la inclusió, l’equitat, el respecte i la igualtat en els àmbits que tenen a veure amb el caire personal, social i econòmic. Intentam facilitar una xarxa i potenciar els valors interns, l’autoestima i l’empoderament a través de l’autoconeixement. La nostra associació no és un bastó que et salva la vida, sinó un pont que et dona una sèrie de recursos per obrir-te al món, a fi de dur a terme una transició que et faci sortir d’una altra manera.

Heu desenvolupat un pla d’acció?

Ara mateix tenim dos projectes molt marcats: l’àrea de l’educació afectivosexual a centres d’educació i l’acompanyament durant l’embaràs, el part i la criança. Ambdós tenen tota una línia de continuïtat que, duit en bones condicions, poden conduir a una vida més saludable. Per contra, si això no es dona, l’adult té un recorregut diferent i no sol estar sa del tot.

El mes de novembre i desembre heu impartit dos tallers en horari lectiu als cursos de 1r i 2n d’ESO de l’IES Clara Hammerl i de 1r i 2n de l’IES Guillem Cifre de Colonya, no? En quins temes us heu centrat?

Dins l’educació hi ha dos camps molt marcats: l’àmbit cognitiu i el desenvolupament emocional. Com que estam dins una societat patriarcal, el cognitiu sol estar per damunt de l’emocional, tot i que ambdós són igual d’importants. A més, nosaltres incloem el desenvolupament de l’educació afectivosexual, la qual costa fer-la arribar als adolescents. Moltes vegades s’hi acosten per l’àmbit privat perquè els pares els envien i no és el més adient. S’ha d’accedir a l’autoregulació d’una manera més saludable, generar un pont i fer-los arribar, ja que és tant rellevant parlar d’això com de matemàtiques, per exemple. Parlar d’això dins l’àmbit educatiu ajuda a desfer tabús i creences, és necessari ampliar la mirada i veure què significa la sexualitat dins una societat patriarcal.

I quina metodologia heu emprat?

Ho feim tot teòric-vivencial, és una metodologia en la qual hi ha un espai dedicat a la cohesió del grup, un altre a la teoria i un altre a la vivència del que els hi estam contant. D’aquesta manera, ells s’imaginen com seria si això es dugués a la pràctica i ho fan. No és el mateix plasmar-ho a un paper o saber-ho a escala cognitiva, perquè llavors a l’hora de la veritat es queden a mitges. Moltes vegades, els adolescents no saben posar límits i nosaltres els hi facilitam la presa de consciència a fi que puguin fer servir els recursos que cada un té quan és transgredit o transgredeix. Així ja tenen en el registre de la memòria i també del cos com és un límit. Per tant, aquesta metodologia l’aplicam a tots els tallers, perquè si no tot està massa teoritzat.

Han estat receptius els alumnes?

Ha estat una experiència molt guapa i estic molt agraïda. Els alumnes estaven receptius, participatius, ens demanaven que en féssim més… Veure’ls implicats, decidits i confiats és molt important, tant de bo ho poguem fer a altres centres. El feedback dels professors també ha estat molt bo i pensen que és necessari que siguin professionals en la matèria els que imparteixin aquests tallers, ja que ells no tenen els mateixos recursos.

Quins són els dubtes o clixés més freqüents que es veuen en aquestes franges d’edat?

Diria que els estereotips de gènere. Hi ha creences com la de pensar que sexualitat és sinònim de tenir fills, que és acte sexual i reproducció i poc més. Els hi fa molta gràcia parlar d’això i es mobilitzen molt… D’altra banda, la pornografia està fent molt de mal, igual que les xarxes socials; ja que són espais on la dona es presenta com un objecte. Tot això es veu a partir dels 15 anys: als 12 són més innocents, a tercer de l’ESO estan més tancats perquè es pensen que ho saben tot i llavors a quart ja s’obren. Jo veig que es desconnecten de les seves emocions i del que volen i, si bé és cert que sexualitat i emoció no són sinònims, sí que van de bracet.

Quines recomanacions els hi donau? Hi ha certs conceptes clau en els quals treballau més?

Els hi deim que la pornografia no és un lloc on informar-se i que demanin ajuda, que xerrin amb educadors, pares o gent de referència. Google no és una realitat i han de saber a qui recórrer en moments de dubtes. En aquesta línia, a partir de gener, tenim previst obrir un espai per adolescents que tenguin ganes de continuar descobrint aquest camp. Serà una vegada cada vint dies i també ho farem per pares. Els temes aniran en la mateixa línia teòrica: la sexuació, el procés de sexuació, la diferència entre sexe i gènere, la sexualitat sense rangs ni jerarquies personals… També treballarem el límit de la responsabilitat en consonància amb la sexualitat i relacionar una cosa amb l’altra, a fi de generar preguntes i aprendre amb les respostes.

Per tant, com es presenta el calendari els mesos vinents? Teniu algun suport per executar la vostra tasca?

La idea és continuar anant als instituts, ja que ens volem donar a conèixer. No tenim xarxes socials encara i estam en construcció. Es necessiten doblers per això i ara per ara ho estam autogestionant. Cada una té les seves feines en l’àmbit individual i treure temps és difícil. El que podem fer és cercar trobades d’intercanvi: com que no tenim suport per part de les institucions, estam obertes a col·laboracions tant des de l’exercici professional com de l’economia. Continuarem cercant i continuarem en moviment. En qualsevol cas, agraïm a Pollença Cares la subvenció que ens ha donat per poder dur a terme els tallers als instituts. Sobretot, faig una menció especial a Mona Henkel, que va ser la primera que va creure en nosaltres i va donar suport al nostre projecte.

Avui dia encara falta molta feina per la conscienciació i la igualtat? Hi ha dades preocupants que ho demostren?

Quan cercam la igualtat hem de sabre de què estam parlant: de dret respecte a què? Perquè iguals, no ho som. Jo pens que té més a veure amb l’equitat entre persones. Si parlam de drets, està clar que en el rol de la dona dins l’àmbit institucional hi queda molta feina a fer. És veritat que els moviments feministes són necessaris perquè ens donen força i visibilitat, ens fa sentir escoltades i veure que no estam totes soles, feim pinya i ens ajuda en el moviment intern també. Però hi ha un pas més important perquè tot això arribi, i és alliberar-nos internament del gènere tal com l’ha dictaminat la societat patriarcal. Venim d’aquí i ho tenim dins l’inconscient, ens manejam amb aquests automatismes i no ens adonam perquè ve heretat. Hem d’acceptar que hi ha aquesta part dins nosaltres i hem de decidir què feim amb ella. D’aquesta manera, el canvi succeïx de forma col·lectiva. Necessitam una mirada interna i crítica per poder anar netejant.