EntrevistesMunicipi

Pere Salas: “Dins la història no s’ha d’abordar només la part de les capitals, sinó també la perifèria”

L'autor de 'Mori el mal govern' serà el moderador de la taula rodona que es durà a terme aquest divendres al Club Pollença per parlar sobre la Germania des de la Part Forana

Pere Salas és professor titular d’Història Contemporània a la Universitat de les Illes Balears (UIB). A més, és l’autor de l’obra Mori el mal govern, la qual tracta sobre la Germania des de la Part Forana (1521-1523). Aquesta obra, dirigida per Joan Manuel Albinyana, es va estrenar el 29 d’octubre a la plaça Vella de Pollença; el mateix dia i lloc on es produïren els principals fets d’aquest drama 500 anys enrere. D’altra banda, aquest divendres es durà a terme una taula rodona al Club Pollença, a les 20 h, per parlar sobre aquest episodi històric i debatre sobre temes importants entorn d’ell: les causes, si és una revolta o una revolució, el paper de la dona, per quin motiu Pollença hi juga un paper tan rellevant, etc. Hi participaran els historiadors Toni Mas, Miquel Deyá, Margalida Bernat i Miquel Amengual. Sales, amb qui hem pogut conversar, en serà el moderador.

Per què vas decidir fer una obra de teatre sobre la Germania des de la Part Forana? Tenies molta informació sobre el tema?

És un tema que jo ja coneixia des de fa molt de temps i sempre havia trobat que no se li havia fet el cas que es mereixia. Crec que havia de sortir de l’àmbit dels historiadors i arribar al gran públic i vaig pensar que una bona manera de fer-ho era escrivint una obra de teatre. A més, jo ja tenia experiència escrivint guions per teatre, pel·lícules, documentals, etc. Feia temps que li donava voltes i quan es va rememorar el 500è l’aniversari de la Germania vaig veure que era el moment d’escenificar-ho. A Pollença va passar a la part final de la revolta, dos anys després, i per això tenia marge. Així que li vaig comentar al regidor de cultura, en Josep Marquet, i em va donar llum verda. Per a mi era importantíssim representar l’obra en el mateix lloc i espai que es varen donar els fets. L’obra tracta temes atractius i interessants per a qualsevol persona, no només pels pollencins.

Se n’havia parlat molt abans d’aquesta història o ha vist la llum, en part, gràcies a tu? Es xerrava més de les germanies de tot Mallorca en general?

Això és una altra reivindicació… Dins la història en general no s’ha d’abordar només la part de les capitals, sinó també la perifèria. En el cas de la Germania, són molt més importants els marges que el centre. Fins ara es parlava de Palma, però hem de donar veu als protagonistes que varen fer tombar la balança cap a un lloc i no cap a l’altre. A la Part Forana, el conflicte estava entre Pollença i Alcúdia, i Pollença va ser una vila gran agermanada. No estava sota aquest domini i hi va haver un front de batalla al qual volia donar visibilitat, que és on va acabar la Germania. La repressió comença aquí i les tropes desembarquen aquí. Pollença no només era Mallorca rural i pagesos, hi havia molts de gremis potents que tenien rellevància i que estaven capacitats per dur una revolta que acabaria en revolució.

Et va costar elegir el títol Mori el mal govern? És una cita d’algun dels personatges o persones que van viure aquesta lluita?

No soc especialista amb aquesta època, però soc historiador professional. Quan fèiem el curs d’història de Pollença, una de les darreres edicions va ser dedicada íntegrament a la Germania de Mallorca des de Pollença, coneguda com el “Dia de la Destrossa”. Jo coneixia els fets bastant bé i, fins i tot, vàrem treure documentació nova de l’arxiu. Llegint, vaig veure que alguns autors apuntaven que un dels lemes de la Germania era “Mori el mal govern”, i em va parèixer interessant perquè també es pot relacionar amb els problemes de la societat actual. Té elements que avui dia encara es donen perquè, tot i que hi ha molts d’anys de diferència, la crisi del Govern continua sent un problema actual. Sense fer presentisme, és una frase de l’època que ens pot servir per pensar en l’actualitat. Si haguéssim posat altres expressions d’aquell moment, com ara “pag qui deu” o “santa quitació”, no hauria tengut aquesta relació.

Fernando Perianes

Una dada destacable, com comentàvem abans, és que l’obra es va dur a terme al mateix lloc i a el mateix dia que es varen donar els fets que relata. Diries que ha estat un somni fet realitat?

La veritat és que sí, perquè en Joan M. Albinyana ho va fer molt bé i els actors també. Tot el que havia pensat es va poder dur en escena amplificat. Hi va haver molts de professionals que varen dur a terme aquesta posada en escena: hi havia música, una il·luminació fantàstica… Des de l’ajuntament i jo mateix vàrem mirar que no faltés res en l’àmbit de producció, el Teatre Principal ens va deixar vestuari i el consistori d’Alcúdia també. Tot plegat va donar aquesta imatge d’aconseguir més del que havia pensat i, fins i tot, hi va haver cavalls! Estic molt agraït per tota la feina i esforç. De fet, es va quedar molta gent sense poder venir perquè a l’espai no hi cabien tantes persones i, per això, hem quedat amb el compromís de repetir-ho l’any que ve. A més, tenim peticions d’altres pobles, però no sé si ho podrem fer en una localització diferent.

Situem-nos al segle XVI, quan es varen donar aquests fets… En quin context va ocórrer? Per què lluitaven els agermanats i mascarats de la zona nord de Mallorca?

Lluitaven per diverses causes. D’una banda, intentaven aconseguir un govern més just on es pagués proporcionalment, és a dir, que els que tenien més paguessin més que els que tenien manco. Els agermanats volien reduir el deute públic. D’altra banda, també hi havia desigualtat d’e sou’impostos entre la Part Forana i la capital, i es varen heretar certs problemes mal resolts en revoltes anteriors. La sentència del rei Ferran el Catòlic que estipulava un pagament d’impostos més just no es va dur a terme per mor dels nobles. Aquest rei va demanar que es fes un cadastre de totes les propietats de Mallorca per aplicar els impostos basant-se en això, però no es va arribar a fer. Quan Ferran va morir i va entrar Carles I, les classes altes el varen fer canviar d’opinió i aquest va ser el detonant de la Germania. A més, dins aquest context hi ha més revoltes a la corona hispànica com ara València i a Castella, així com a Europa, la qual cosa també ajuda. A diferència del que es pensa, a Mallorca la gent estava molt comunicada ja que, com que els camins de la mar estaven fets, hi havia molts de desplaçaments i les idees corrien.

La posada en escena d’aquesta obra va suposar la mobilització de 36 actors i moltíssims figurants… Ha estat un procés complicat alinear a tanta gent?

Hi havia tres nivells: els actors professionals que eren cinc, els actors secundaris amb experiència prèvia i el grup importantíssim dels figurants que, de fet, l’obra estava pensada molt per ells. Varen haver d’assajar molt perquè no només estaven allà, sinó que corrien i feien coses. Sense ells, aquest somni fet realitat no s’hauria donat. S’ha de tenir present que l’escenari no era normal, sinó una plaça amb tres entrades i sortides on s’havia de coordinar molta gent. A més, hi havia un problema afegit: no podíem assajar allà, només va ser possible una setmana abans, i això ho va complicar més. Molts de dies acabàvem a les dues de la nit per tema de llums. Ho volíem polir bé i acabàvem morts d’anar per amunt i per avall.

Fernando Perianes

Quins personatges ens destacaries d’aquest “Dia de la Destrossa a Pollença de 1522”?

N’hi ha de bons i de dolents, però aquests darrers no ho són tant. Vàrem agafar personatges que formen part de la història de Pollença i Mallorca i els hi donam un paper que es basa en fets reals amb un caire de ficció. Un que acaba sent un dels protagonistes de l’obra és en Martí Miret, que va ser el capità de la milícia agermanada de Pollença. Jaume Caçador és un altre personatge real amb paper rellevant a la Germania, ja que n’era un dels representants. També es pot destacar el notari Pere Martorell, qui se’n va anar a Alcúdia i volia negociar amb els agermanats de Pollença la seva rendició. És un dels protagonistes del bàndol contrari a la Germania, un mascarat; com el batle d’aquell moment, Pere Totxa, que es va oposar a algunes coses dels agermanats i també es va convertir en mascarat.

I del caire femení? N’hi ha d’importants?

Els personatges femenins no compten amb una base concreta als documents, però apareixen en fets importants, com ara la manifestació de dones. Els perfils femenins en aquestes èpoques té poc protagonisme a escala individual. Jo vaig agafar la sermonadora que difonia les virtuts de la Germania i incitava a tothom que s’apuntés. Era un perfil que es menciona i jo em vaig inventar na Pereta Cerdà per representar aquest col·lectiu.

D’altra banda, quines parts de ficció s’han inclòs dins l’obra? És molt fidel a la realitat?

No he canviat res. El que sabem que va passar hi és, però dona tant de marge a poder interpretar i teatralitzar, que l’obra és el que podria haver passat. Mai ho hem de pensar com si jo conegués els detalls tan importants com per poder escriure una crònica d’uns fets… Arriben fragments de realitat i amb això nosaltres teixim una història de ficció. Es basa en fets reals, com es fa a la novel·la històrica i en el teatre històric. Per aquest motiu també feim la taula rodona, perquè hi ha moltes coses que no les sabem. He intentat donar prioritat als fets que conec com a historiador, em vaig cuidar molt que no primés el caire literari o dramàtic -que sol passar per fer-ho més atractiu- per no tergiversar fets documentats. Per això volia escriure l’obra jo, perquè no és senzill entrar dins una època que no és la teva: no és només abordar els fets, sinó també l’esperit. S’ha d’aconseguir un equilibri entre fer una cosa professional a la representació i escriure basant-se en el vessant històric en comptes del formal.

Fernando Perianes

Va ser un capítol dur i violent? Si no s’hagués donat aquesta lluita, el nostre present seria molt diferent avui dia?

Vist des dels nostres ulls no va ser violent, sinó el següent. Va ser hiperviolent. No ens ho podem ni imaginar… La Guerra Civil no té res a veure amb els nivells de violència que es varen donar a la Germania. Aquesta és una altra idea que hem de llevar: avui dia no hi ha tanta violència, la terra es va pacificant, en línies generals. Hem de pensar que en els segles XVI, l’època de la Germania, els assassinats eren una cosa habitual. Quan hi havia problemàtiques d’aquest tipus, encara més, perquè la violència era el mitjà per resoldre els problemes. Ara bé, en aquest cas va ser més violent del normal. Perquè et facis una idea, la història acaba amb la crema d’una església, on hi havia les dones i els nins que s’havien refugiat. Aquest era un fet que escapava a la comprensió de l’època i que es va fer perquè tenien poder. L’església era qui dominava aquests edificis i, si un criminal s’amagava allà, l’autoritat no podia anar a cercar-lo. En el cas de les Germanies això no va servir, no es va respectar aquest espai sagrat.

Vares estar content del resultat? Com ho va acollir la gent?

Vaig estar molt content, la veritat, perquè les mostres del públic denotaven que havia anat molt bé. Sempre canviaries alguna cosa com a artista però, pensant fredament, difícilment hagués pogut sortir millor. El mèrit no és meu, sinó de tothom que hi ha participat: des de l’ajuntament fins al darrer dels figurants. Les respostes de la gent i el feedback que vaig tenir de les persones que varen veure l’obra va ser molt bo, supòs que perquè no era una conferència d’història. De fet, esper que la taula rodona de divendres tengui el mateix quòrum, ja que l’objectiu de l’obra també era fer pensar coses. Volíem crear emocions, però també fer que la gent sortís amb més preguntes que respostes. Algú em va demanar que li recomanés un llibre o un documental per respondre aquests interrogants i em va alegrar molt. Potser aquest divendres podrem aclarir dubtes.

Fernando Perianes
Mostra més

Articles relacionats

Back to top button