CONEGUDA
Despertar i tenir-te
dormint al meu costat.
Aixecar el llençol
i admirar pam a pam
el teu cos en repòs
després d’una vetjada
dins l’aigua salada
d’una deserta platja.
Acariciar la cara,
la melena mullada
i la carn despullada
de la dona desitjada.
De la mar al cel
hi ha un no res.
Els teus llavis
de nou provar,
anar més enllà
on fantasia
i realitat
sinònims es fan.
Protagonistes d’una guerra
sense treva
on el plaer
és la meta.
A la conquesta d’un moment
que perduri eternament
dintre de les nostres ments.
Joan Carles Gibert
