Adrià Cuadrado Belmonte té 23 anys i va néixer a Pollença. Va realitzar el Batxillerat d’Arts i el CP de Cine Profesional al CEF. Actualment, cursa el Màster en Direcció de Fotografia de l’ESCAC (Terrassa). D’entre les seves aficions, destaca l’amor que sent per la música, i l’skate; esport que practica des de fa més de catorze anys. Dues pràctiques que, a més, ha introduit a les seves creacions audiovisuals.
“Gràcies a l’esforç i a l’elecció d’aquest camí m’atreviria a afirmar que les meves aficions s’han convertit en la meva vocació”.
Fa anys que et vares iniciar al món audiovisual, com creus que has evolucionat a dintre d’aquest? Creus que haver sortit de l’illa t’ha beneficiat? En quin sentit?
Quan més t’interesses i t’obsessiones per un tema, més t’adones que no saps “res” i cada vegada vols aprendre més i més, i sobretot experimentar. Així que podria dir que estic en un constant aprenentatge, del que no em cans mai!
D’altra banda, formar-me acadèmicament m’ha ajudat a donar-me conta de què allò que jo feia estava damunt d’una base teòrica. Vaig aprendre a crear projectes des de zero, i amb equip, on cada un tenia la seva funció. Personalment, pens que et nodreix estar rodejat de gent que li agrada el mateix que tu, en el meu cas, el cinema.
I si, sortir de l’illa pens que m’ha beneficiat. Mallorca és un lloc increïblement interessant, i encara que em falti molt per descobrir d’ella, sortir ajuda i t’obri les portes per conèixer gent del sector, descobrir referències, tenir noves motivacions, crear-se objectius fora de la zona de confort… Crec que estic experimentant un gran creixement tant personal com artístic.
Quina és la tècnica o el procediment que més disfrutes o amb el qual sents que et pot expressar millor i per què?
Durant tots aquests anys dintre del món audiovisual, he tocat infinites tècniques. M’agrada pensar que una obra no té el perquè de seguir un procediment fix, un mitjà o una tècnica concreta, sinó que quan realment saps el que vols, utilitzes els mitjans i les tècniques adequades. Però realment amb el que em qued avui dia és amb el que suposa la representació de la meva obra a través de la imatge en moviment, sobretot reforçant l’estètica i la narrativa a través de les imatges i la llum.
Com planifiques les teves creacions? O t’agrada més improvisar?
L’aspecte que més m’agrada tenir en compte a l’hora de planificar, és saber en quin estat de maduració es troba el projecte; no obstant això, que no estigui “tan madur” no implica que no es pugui fer. He après que un projecte no fa falta sigui la millor idea del món ni l’obra més representativa de la teva carrera, sinó de detectar en tot moment si allò que estàs fent té un sentit. Molta gent es cega a pensar que un projecte ha d’estar planificat de la A a la Z, si no sembla que no és vàlid per a realitzar-ho. I quan t’obsessiones amb el resultat no et nodreixes de l’aprenentatge que et proporciona el propi desenvolupament de l’obra.
Els teus vídeos són petits documentals amb un to bastant íntim i personal, on s’hi veu la teva total llibertat i creativitat reflectida. Què és el que més t’inspira? I què pretens transmetre?
Primer de tot et volia donar les gràcies per la teva valoració, complau veure que la gent aprecia el que vull transmetre. M’interessa el que pots transmetre a través del tractament de la imatge, per aquesta raó crec que les meves produccions tenen aquesta intenció, inclús a vegades melancòlica. La meva inspiració ve donada dels estímuls que m’aporten les situacions de la meva vida i així intent transmetre-ho a través dels meus projectes.
I per últim, veient les teves obres segur que ho ets, però si no: sigues ambiciós, fins on t’agradaria arribar?
Que difícil respondre a aquesta pregunta! No em sol qüestionar on vull arribar; sí que puc dir que a mesura que han anat passant els anys, cada vegada he tengut més clar que el meu lloc estava a ser un “bon” director de fotografia, i és allà on vull arribar. Crec que el món de l’art és un camí que poca gent es disposa a fer i que realment t’ha de fascinar per tirar endavant. Això és el que faig i el que vull continuar fent fins i tot quan no li trobi el sentit, perquè la capacitat de crear i d’estimular la teva vida a través de l’art, és allò que “em posa el cap a lloc” i m’ajuda a mantenir un fil de llum a la meva vida.
