ENFILO EL CAMINOI que du al nostre pinar, paisatge
entrevessat de rabasses tombades, esclats
d’anatomies, aquest deliri entre la sal i l’absència;
i aquest maleït enyorament m’esdevé,
paradoxa del moment, un tast ample, que encara
em fa vida: avui veuré espelt de corriola, catifes
de rosselles, herbacols, insectes odonats,
més amunt verderols; aquest baf que sempre
me’n queda, dels teus cabells.
Miquel Àngel Mas Mas
Camps dalladors, Premi Pollença de Poesia 2021 (El Gall Editor)