Fa unes setmanes corria per Pollença una imatge de dos joves que estaven fent un voluntariat a Uganda i demanaven ajuda econòmica per comprar material sanitari i una incubadora per a l’hospital on es trobaven. Es tractava de Francesc Piñero Fernández i la pollencina Patricia Sabater Cantero que fa cosa d’un mes es van embarcar en una aventura solidària que els va portar a lluitar per millorar les condicions sanitàries de la gent de Fort Portal, la principal ciutat d’una regió rural a l’oest d’Uganda.
Francesc, Infermer amb màster de bioètica i Patricia, infermera amb màster de pacient crític i emergències, ens han contat a Som Pollença com va ser aquesta aventura que va aconseguir la recaptació de diners necessaris per material sanitari i una incubadora per l’hospital on van ser voluntaris.
Com vau decidir fer aquest viatge?
P: Jo havia fet un voluntariat amb unes amigues a Kenya el 2019 amb una ONG espanyola anomenada Afrikable. Aquesta ONG tracta l’empoderament de la dona i l’escolarització dels seus fills. Per tant, tractava amb dones i nens. Em va encantar l’experiència, però em vaig quedar amb les ganes de fer alguna cosa similar però més relacionada amb l’àmbit sanitari.
Jo tenia vacances al novembre i aquest estiu se’m va acudir que podria ser un bon moment per fer un voluntariat sanitari. I com que sabia que a n’en Francesc li faria il·lusió li vaig proposar passar les nostres vacances allà.
Com vau decidir començar la iniciativa per aconseguir la incubadora?
El segon dia d’estar a l’hospital, vam experimentar la impotència de no disposar de material bàsic per treballar, i això ens va portar a pensar en com poder ajudar a obtenir-lo. Va venir una estudiant de medicina a demanar-nos només un guant per posar un supositori, en aquell moment vam dir mon anam de l’hospital i ara tornem. Donat aquest punt d’inflexió, vam arribar amb unes quantes caixes de guants i gel hidroalcohòlic (que tampoc en tenien). Aquí vam decidir anar a xerrar amb supervisió d’infermeria de pediatria per sol·licitar una llista de material i medicació que podria ser útil en cas d’aconseguir finançament. Sense més premisses que aquesta, li vam dir que intentaríem aconseguir diners per adquirir el que poguéssim.
Una de les coses que més ens va cridar l’atenció va ser veure com al final de la llista hi constava una incubadora! Tot d’una vàrem pensar que era impossible. Uns dies després havíem aconseguit més de 1000€ en donacions a través de Bizum, ja que ho vam publicar a les xarxes perquè familiars i amics ens ajudessin i també poguessin fer-ne difusió.
Aquí vam invertir en antibiòtics, sueroteràpia, medicaments antimalària, material de cures i màquina de fototeràpia. Aquesta màquina serveix per tractar la icterícia (pell groga) quan neixen els nins i crèiem aleshores que seria el màxim que podríem aconseguir. Amb això ja estàvem supercontents i ells també, ens varen dur fins u director de l’hospital per explicar tot el que havíem aconseguit i ensenyar aquesta màquina. Estaven molt i molt agraïts i mos van dir que podrien curar molts de nines gràcies a n’aquelles donacions i que féssim arribar l’agraïment a tota la gent que havia participat.
Dies més tard van seguir arribant doblers i mos vàrem plantejar arribar a 2400€ per la incubadora, però sincerament pensàvem que no ho aconseguiríem. Les famílies es van implicar molt i van començar a enviar als seus contactes tota la informació per aconseguir més recursos. I dos dies abans de partir del voluntariat ho vam aconseguir. Més de 120 donacions i mes de 4000€ en 10 dies una autèntica barbaritat. No mos ho podíem creure i ells molt menys. Aprofitem aquí per donar les gràcies una altra vegada a tota aquella gent que va ajudar a tots aquests nins, que va dedicar un moment du dia a fer una donació i que va confiar en noltros. Estam molt contents i molt agraïts per la gran participació. En Francesc em va dir en un moment d’emoció: Pollença és molt solidària.
Què esperàveu trobar i què vau trobar?
Respecte a l’hospital on treballàvem, la falta de recursos era esperable, però no tan gran. La infraestructura de l’hospital si que era bastant esperada perquè ja havíem estat a països semblants. El que hem trobat es la falta de coneixements a nivell hospitalari ja que no els hi ensenyen a optimitzar recursos, no en saben.
Per experiència anterior sabíem que ens acollirien molt bé, però no pensàvem tenir tanta connexió i bon ambient amb els altres voluntaris. Hem fet amistat amb gent de València, Barcelona, Alacant. Han estat molt important per noltros allà.
I tampoc esperàvem arribar aquí i enyorar tant la vida d’allà.
F: Jo particularment vaig partir sense generar grans idees prèvies sobre com seria o les curiositats del lloc i les condicions de vida, i supòs que això va fer que l’experiència resultés doblement intensa. Va sobtar-me la relació íntima amb la natura, la tenacitat de la gent per anar endavant, i òbviament el contrast dur entre les condicions materials de vida respecte al país i la nostra llar.
Ara que ja s’ha acomplert, quines impressions teniu?
La primera sensació lògica és d’agraïment a tothom. No esperàvem aquesta resposta, malgrat que de portes endins la desitjàvem, sens dubte. Per altra banda, això conviu amb un sentiment agredolç de constatar la dificultat i el patiment que neix de la desigualtat tremenda entre aquests dos mons. En qualsevol cas, haver pogut donar un petit cop de mà sempre reconforta.
Teniu més plans similars?
Després de tot plegat, queden ganes i intencions de poder repetir. El futur dirà en quin format i on.
