La seva pell llisa la distingeix del melicotó, i competeix amb ell per ser una de les fruites més consumides a l’estiu. El seu sabor és dolç i d’aquí el seu nom que fa referència a nèctar, però en contra del que es podria suposar té poques calories i un alt contingut en aigua i fibra.
Hi ha la creença estesa que la nectarina és un híbrid de melicotó i pruna, precisament per combinar la forma i polpa d’un, i la pell de l’altre, però fa temps que sabem que no és així. Aquesta fruita estival té un origen natural remot, tot i que sí que forma part de la mateixa família dels melicotons. El seu origen exacte no està clar, encara que el més probable és que sigui procedent de la Xina, on se situen els primers cultius de melicotoners fa més de dos mil anys.
La gran característica que defineix a la nectarina és la seva pell llisa i fina, cruixent quan encara no està massa madura. No té aquests pèls típics del melicotó que tanta objecció produeixen a molta gent. Dolça i fresca, ofereix matisos diferents i únics, amb tocs lleugerament amargs o més àcids.
Propietats i beneficis de la ‘prunus persica’
Les característiques nutricionals de la nectarina són molt similars a les del melicotó i fruites d’os afins. Amb un baix contingut calòric -lleugerament superior als primers-, d’unes 40-45 calories per cada 100 g, destaquen pel seu alt contingut de fibra, vitamines antioxidants i aigua.
És una fruita molt rica en vitamina C i vitamina A, i per això el seu consum a l’estiu és ideal per a reforçar la salut de l’organisme en la temporada de més calor. Contribueix al manteniment de la pell i el cabell, la vista i les mucoses i al bon funcionament de sistema immune.
Totes les fruites d’os són molt recomanables tant per a esportistes com per als que cerquin cuidar el seu pes. Hidratants i saciants, proporcionen una saludable font d’energia en forma d’hidrats de carboni d’absorció lenta, i ajuden a mantenir una bona hidratació.
