Rafel Trias presenta “El contraban i l’estraperlo de la Postguerra. Pollença 1939-1965”

Avui a les 20.30h al Pati de l’Ajuntament, té lloc la presentació del llibre escrit per Rafel Trias Martorell i titulat “El contraban i l’estraperlo de la Postguerra. Pollença 1939-1965”, un assaig que recorre a través de la història i amb l’ajuda de molts testimonis, les activitats clandestines que es produiren durant aquest període a causa de les polítiques de l’època, les restriccions i l’intervencionisme.

Trias, actualment dedicat a l’assessorament laboral i de Seguretat Social dins l’àmbit empresarial, prové d’una família la qual havia practicat l’estraperlo, d’aquí el seu interés pel tema. Entrevistam a l’autor del llibre abans del seu gran dia.

• Conta’ns una mica com sorgí la idea d’escriure aquest llibre…

Bé, tot va començar fa molt de temps, per ser exactes, fa quasi uns 20 anys, cap al 2002, quan en Pere Salas va convidar-nos a en Tomàs Galindo -molt interessat també en la història- i a jo a fer una xerrada sobre l’estraperlo en el Curs d’Història de Pollença que ell impartia.

Fou a conseqüència de l’investigació que vam haver de fer per preparar-nos l’exposició, que vam decidir continuar amb la recerca d’informació sobre el tema i escriure’n un llibre, ja que, un cop aprofundirem sobre el tema, vam adonar-nos que hi havia molta informació sobre el mateix i, sobretot, molta gent que ho va viure en primera persona.

Vam donar-nos conta que si no recollíem la informació que podien donar-nos aquestes persones majors que ho van viure en primera persona, que eren testimonis directes, en poc temps pot ser ja no serien aquí i aquesta informació s’hauria perduda.

Rafel Trias

• Com ha estat el procés de recerca i d’investigació a l’hora d’escriure’l?

Ha estat un procediment llarg, sobretot. Com ja he dit, al principi vam començar amb en Tomàs, però un cop el tema requeria ja la dedicació de molt més temps, només vaig continuar jo. Per tal de recopilar la informació necessària, vaig focalitzar-me en una sèrie de fonts principals.

Per una part, les entrevistes fetes als testimonis directes, de les quals vaig poder recollir molt de material, ja que era gent major que participà de forma directa en el contraban i l’estraperlo. En segon lloc, la documentació que vaig recopilar, sobretot, de l’Arxiu General de l’Administració i l’Arxiu Central d’Hisenda, tots dos a Madrid, en els quals trobàrem un fons documental bastant important, amb expedients de confiscació, entre altres.

També vaig servir la informació trobada a l’Arxiu de Pollença, on hi havia dades interessants sobre l’estraperlo. També vaig fer ús de bibliografia i del Butlletí Oficial de l’època.

• Quina idea de futur es té un cop presentat el llibre?

De moment no tenc intenció de continuar escrivint, però mai pots dir mai ho faré… Aquest ha estat un treball que podríem dir que se’m va presentar fora fer-ne comptes i el vaig afrontar amb ganes. Però ara la idea és simplement la d’anar actualitzant amb les diferents versions que vagin sortint ja que el treball d’investigació mai s’acaba i, segurament, arran d’aquesta publicació sorgeixi més informació que serà molt interessant incloure en les properes edicions.