Tots hem vist alguna vegada neules de paper adornant esglésies o bé les cases dels nostres padrins i padrines, en dates properes al Nadal. Doncs avui vos explicarem d’on ve aquesta tradició i com s’originà.
Ramon Llull, cap al segle XIII, en la seva obra “Fèlix o Llibre de Meravelles”, ja feia referència a les neules, lo qual ens pot indicar l’antiga trascendència que han tingut aquestes pel pas dels segles.
En un principi, les neules són uns dolços típics del Nadal que es solen acompanyar de cava o vi dolç, en els dies més assenyalats. Remuntant-nos a segles passats, d’aquí sorgí la costum d’adornar les esglésies amb enfilalls de neules dolces, penjant-les des de la part més alta d’aquestes i fent-les baixar, que després es recollien i menjaven.
Però amb el pas del temps, les neules dolces evolucionaren cap a les de paper. Es tracta de formes retallades amb motius geomètrics o nadalencs que decoren, d’igual forma que ho feien les dolces, el centre de les esglésies, i sovint, també dins les cases.
A l’Església de Pollença, tal i com es veu en les imatges, es poden veure aquests adorns que engalanen l’espai en unes dates tan assenyalades com són els dies de Nadal.
Recordau que demà a partir de les 20h podreu seguir les matines de la Parròquia de Pollença per streaming a través de Som Pollença.
