EducacióMunicipi

El regidor d’Educació, Josep Marquet, sobre la Llei Celaá

L'educació concertada, la llengua i la religió entre els temes més polèmics

La Lomloe, més coneguda com la Llei Celaá, va ser aprovada ahir pel Congrés pel tal d’acabar amb la Lomce, convertint-se així en la vuitena norma educativa de la democràcia.

El Govern de coalició entre PSOE i Unides Podem va aconseguir aplicar aquesta nova normativa educativa, aprovada amb 177 vots a favor, 148 en contra i 17 abstencions.

La Llei Celaá es recolza sobre 5 pilars fonamentals:

  • Interés principal del menor
  • Igualtat de gènere i prevenció de la violència masclista
  • Millora dels centres educatius amb una major personalització de l’aprenentatge
  • Importància a l’hora d’atendre al desenvolupament sostenible segons l’establert en l’Agenda 2030
  • Necessitat d’atendre al canvi digital dins l’activitat educativa

A partir d’aquestes bases anteriors, es desenvolupen els diferents punts que formen part de les novetats introduïdes per aquesta llei. Entre les més polèmiques, destaca la defensa de l’educació pública front a la privada o concertada. Així elimina la demanda social a l’hora d’obrir nous centres concertats o augmentar-ne les seves places. A més, aquests centres no podran rebre quotes per part de les famílies per rebre ensenyament gratuït, ni tampoc exigir aportacions a fundacions o associacions.

Un altre tema que ha generat molta controvèrsia és el de la llengua. El castellà deixarà de funcionar com a llengua vehicular en l’ensenyament i com a llengua oficial de l’Estat. Així les administracions garantiran el dret a rebre ensenyaments en castellà i en llengües cooficials per a arribar a un domini públic i equivalent. De la mateixa forma, l’assignatura de Llengua Cooficial i Literatura, passarà a dir-se Llengua Pròpia i Literatura.

En relació a la religió, la seva oferta segueix essent obligatòria per als centres, però aquells alumnes que decideixin no cursar-la, no hauran d’elegir una matèria alternativa. La nota d’aquesta assignatura tampoc comptarà en la nota per a processos de selecció o beques.

En l’àmbit de l’educació especial, es dóna un marge de 10 anys perquè els centres ordinaris disposin de tots els recursos per a atendre a l’alumnat amb discapacitat.

Per altra part, la repetició de curs dependrà de la decisió que prengui l’equip docent, sempre i quan l’alumne tengui una o dues assignatures suspeses. Només podrà fer-ho dues vegades com a màxim al llarg de Primària i Secundària.

Una altra novetat és la introducció de l’educació afectivo-sexual, que s’anirà incorporant a l’ensenyament des de Primària, incloent també l’educació per a la salut així com la sexual.

A part dels esmentats, són molts més els canvis que introdueix aquesta llei, tant en matèria d’alumnat com de docents. Es preveu que entri en vigor a partir del pròxim curs escolar 2021/2022, sempre que en el Senat no s’hi produeixi cap nou canvi.

Marquet: “aquesta llei té aspectes positius i negatius”

Josep Marquet

Parlam amb Josep Marquet, regidor d’Educació de l’Ajuntament de Pollença, qui ha opinat sobre els avantatges i desavantatges que té l’aplicació d’aquesta nova normativa, des d’un punt de vista més local.

Per una part, ha assegurat que “un dels temes més favorables és el tema de la llengua. Un país com és Espanya, que té una riquesa lingüística important, és bó que es tenguin en compte les altres llengües i que, totes les comunitats que, com la nostra, en tenen dues i que ambdues puguin ser vehiculars, crec que s’ha de veure com un enriquiment i no com un atac a cap altra llengua”.

Per altra part, la cara negativa de les lleis educatives, ha afirmat que “haurien de ser lleis consensuades i fetes per experts o tècnics, al marge de qualsevol color polític i que perdurassin al llarg dels anys”. Marquet ha remarcat que, sovint, les lleis d’educació són més polítiques que educatives, lo qual fa que quasi a cada canvi de legislatura es canviïn aquestes lleis, afectant de forma perjudicial a tot el sistema educatiu.

Mostra més

Articles relacionats

Un comentari

  1. Esto es vergonzoso esta señora se le ha ido la olla sus hij@s an estudiado en colegios de pago y no de los vas baratos para que nos entendamos, pero que ahora no puedan estudiar castellano es ridículo y que la lengua oficial no lo sea y que cada comunidad elija lo que puedan estudiar todabia peor , lo que están luchando por lo de Cataluña ahora lo van a masificar más para que sigan con el catalán y aquí que estamos en Mallorca ni gota del mallorquín entonces en que idioma hablaremos español no por supuesto

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back to top button
X