Conegudes com a tomàtigues de ramellet o tomàtigues de penjar, avui parlarem d’aquesta meravellosa verdura, que ens soluciona uns dels plats tradicionals i més recorreguts de l’illa i del municipi: el pa amb oli.
La tomàtiga de ramellet és una varietat local de Mallorca fruit de la feina de diverses generacions d’agricultors, el que fa que hi hagi una gran variabilitat.
Hi ha dues maneres populars de conservar les tomàtigues de Ramellet. La primera, és enfilant les tomàtigues i penjar-les. És a dir, mitjançant un fil de cosir i una corda en la qual es van col·locant els tomàquets, un damunt de l’altre i posteriorment, es pengen. La segona és deixant les tomàtigues sobre canyissos o caixes.
La tècnica predominant a Pollença, segons ens ha contat un pagès de tota la vida, és la de cordar les tomàtigues i penjar-les. Qui també ens ha explicat que aquesta tradició i manera de treballar al camp ve des de fa molts anys. “Antigament, se solien enforcar els tomàquets el mateix dia que s’havien collit i es penjaven a bigues a les sales de les cases on conservaven els aliments”, afirma. Allà es trobaven a un lloc sec, fresc i ben conservades. Avui, se segueix fent, amb variants.
Una bona concervació
Segons explica la mallorquina Aina Socies, al seu llibre Varietats locals de les Illes Balears, hi ha diversos tipus de conservació d’aquesta tomàtiga. No obstant això, totes es pengen en bigues “en un lloc ben ventilat”. També explica que hi ha altres formes més senzilles; es recullen els tomàquets una mica verds i es deixen damunt d’una superfície que permeti el pas de l’aire. La temperatura òptima de conservació d’aquests tomàquets se situa “entre 10 i 25 ºC”. A les dues setmanes de tenir-les esteses s’han de revisar i llevar els tomàquets danyats.
