CulturaEntrevistesMunicipiPollençaVídeo

Un Sant Pere sense celebracions

El 1911 va ser un any estrany, ja que va ser el primer que els cossiers no dansaren pels carrers de Pollença

Sant Pere és el patró dels pescadors, qui els protegeix i intervé perquè les seves sortides siguin profitoses. I al Moll, com a nucli mariner i amb tradició pesquera, tenen per costum honorar-lo cada 29 de juny. Ara bé, aquest 2020 serà un any estrany i quedarà buit de celebració, com bé explicàvem al maig.

Un Sant Pere orfe de sardinada i cornetes

Els bons records sempre són benvinguts, ja que nostàlgia ens trasllada en aquell moment tan ben viscuts. I això és el que s’ha de fer aquests dies: rememorar les celebracions anteriors. És per tots sabut que la nit de Sant Pere, la del 28 de juny, acollia l’esperada sardinada popular organitzada per la confraria de pescadors. Multitud de molleros i molleres s’agrupaven per sopar tots plegats i gaudir d’una estona en bona companyia. I enguany, no ens queda d’altra que reviure-la amb imatges d’arxiu.

No hi ha hagut sardinada, però tampoc ha estat l’únic que s’ha perdut. Les cornetes de la Tropa del Soldà no han pogut fer la primera sonada estiuenca, la qual acostumaven a fer per les festes de Sant Pere al Moll

Originàriament, els cossiers dansaven per Sant Pere

Però el 2020 no és l’únic any que quedarà marcat al calendari. Si indagam una mica en la història i el saber popular, descobrim que el 1911 també va ser un any atípic quan els cossiers i la dama no van dansar per commemorar Sant Pere. Cal recordar que originàriament, el ball folklòric es realitzava en honor al patró dels mariners i no per La Patrona com es fa des del 1981.

Van deixar de ballar perquè la dansa s’havia desvirtuat amb els pas dels anys. L’historiador local, Jaume Llompart, ens explica que “els adults havien perdut l’interès pels cossiers i paral·lelament s’havia produït una relaxació en les formes del ritual“. Abans de retirar-se, però, van passar “a mans infantils“. Afegeix que aquest canvi és, en part, el responsable de l’augment de cossiers: “el nombre inusitat de dotze s’explica, així, perquè d’aquells infants no en venia d’un, i qualsevol compromís del rector o la insistència dels pares podia fer que el desig de vestir el ninet un any determinat per a formar part de la colla es dugués a terme“.

Mostra més

Articles relacionats

Back to top button