Francina Armengol: “prudència, responsabilitat i seny”

S’ha demostrat que la tasca de qualsevol responsable polític durant una pandèmia mundial és dura, intensa i imprescindible. Possiblement cometen errors, com fariem qualsevol dels altres, perquè és una situació difícil i nova. Com deim de manera col·loquial, estiren del carro i vetllen pel benestar de totes les ciutadanes, independentment de la seva situació socioeconòmica.

Tot i això, les qüestions que estaven damunt la taula abans de la COVID-19 segueixen preocupant als habitants de l’arxipèlag i als diversos municipis. Des de Som Pollença li hem demanat sobre tots aquests aspectes a la presidenta del Govern de les Illes Balears, la senyora Francina Armengol. Remarcar que hem fet especial esment al que afecta de manera directe a Pollença. A continuació podem llegir l’entrevista completa.

Recentment s’ha demanat que se suspenguin les restriccions de vehicles particulars a la carretera de Formentor, ja que no es preveu la saturació habitual. Vostè és partidària de reobrir la carretera als vehicles particulars?

El control d’accés als vehicles de Formentor és una mesura que ha funcionat molt bé des del 2018 i que ens ha permès evitar situacions de saturació que suposaven un problema per a tothom, residents i turistes. En tot moment s’hi permet l’accés de les persones, a través de la llançadora que facilita l’arribada al far. Parlam d’un servei que s’adapta a les demandes i les necessitats que s’hi detectin, que permet la circulació de residents i vehicles autoritzats. Les restriccions vénen sempre acompanyades de mesures que no prohibeixen en cap moment poder gaudir de les joies que tenim a Formentor i que es puguin fer amb comoditat, seguretat i respectant la importància mediambiental de la zona.

Aquesta mesura és fruit d’una mesa de treball i coordinació entre el Govern, la Direcció General de Trànsit, el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Pollença, de manera que qualsevol canvi o alternativa que es plantegi, allà serà tractada.

“Els habitatges vacacionals tenen un paper molt important en el sector turístic“

Considera que l’habitatge vacacional, ja que permet un cert aïllament, podria ser una peça clau en la recuperació del sector turístic? S’ha pres cap decisió en relació amb aquest sector?

Els habitatges vacacionals tenen un paper molt important en el sector turístic de les nostres Illes perquè representen una oferta de qualitat i una part important de les places que tenim. I segueix essent tan important com sempre que aquests compleixin amb la regulació actual, aprovada al Parlament durant la darrera legislatura.

L’emergència sanitària arrel del coronavirus ens du a una crisi molt dura, on el sector turístic en el seu conjunt serà el més afectat, al contrari del que va passar a l’anterior crisi de 2008. Això vol dir que necessitam fer feina tots junts per poder recuperar-nos el més aviat possible. Tothom té un paper molt important. És per això que des del Govern tenim un espai de diàleg obert amb el sector, les patronals i els sindicats per consensuar aquelles mesures que consideram més urgents i necessàries per combatre els efectes d’aquesta crisi. Aquest és el camí que hem de seguir, el del consens, el d’anar tots a una per no fer més gran del que ja és de per si mateixa aquesta situació.

Pel que fa a la declaració de Pollença com a zona saturada, és partidària de la seva supressió vista la baixa ocupació prevista?

La zonificació correspon al Consell de Mallorca, i és una decisió que va comportar temps i, sobretot, molta feina per establir les limitacions oportunes a cada zona. Des del Govern el que vàrem fer una normativa perquè els consells insulars, més propers cada un a la realitat de cada illa, poguessin treballar en aquesta zonificació. Ara vivim una situació excepcional, que sobretot tindrà efectes durant aquesta temporada, però l’any que ve esperam recuperar certa normalitat.

La crisi sanitària pot haver endarrerit els tràmits del projecte del centre de salut de Pollença? Sap quan començaran les obres del nou PAC?

El projecte arquitectònic està en fase de revisió. També s’ha treballat en l’estudi geotècnic del terreny. S’estima que el procés de revisió acabi el mes de juliol i, a partir d’aquí, s’iniciarà el concurs per adjudicar les obres.

Heu tingut una reunió amb els diferents batles dels municipis de la zona nord i la Tramuntana. Quines novetats hi ha hagut? A manera de resum, què en podem extreure?

La nostra proposta com a Govern de les Illes Balears ha estat sempre i seguirà essent la de mantenir un diàleg fluït i constant amb totes les administracions. Creim que la transparència i la capacitat d’arribar a acords són les característiques que ens permeten prendre mesures que multipliquin el seu impacte sobre les persones. Arrel d’aquesta situació d’emergència sanitària, consideram fonamental intensificar aquest diàleg. I per això ja m’he reunit amb els batles de tot Mallorca, Menorca i Eivissa per escoltar-los, per tractar junts el procés de desescalada i per alinear-nos en la lluita contra la malaltia i en el procés de reactivació econòmica i social de les nostres Illes. A més, setmanalment mantenim reunions amb els Consells i la FELIB, que representa els ajuntaments de les Illes, per seguir mantenint aquest diàleg.

“les Illes Balears hem de poder tenir un tracte diferencial“

Tot i la coincidència de color polític amb el govern central, s’han constatat algunes discrepàncies i desavinences amb la gestió de la crisi. Hi ha bona sintonia?

El diàleg amb el Govern espanyol es fluït i és constant. Jo, personalment, cada dia estic en contacte amb diversos ministres per tractar els assumptes més necessaris per a la nostra comunitat, i cada diumenge ens reunim tots els presidents i presidentes autonòmiques amb Pedro Sánchez per plantejar el que trobam que és millor per cada territori. Aquest diàleg funciona, perquè ha atès moltes de les peticions que hem traslladat des de les Illes Balears. Parl, per exemple, del procés de desescalada diferenciat per territoris; d’un fons no reembolsable per a les comunitats; del tancament previ dels nostres ports i aeroports; de les mesures per allargar els beneficis dels ERTO…

Ara bé, necessitam més coses i per això continuarem treballant. La nostra comunitat és una de les més afectades per l’impacte del coronavirus. El cop que hem sofert a causa de la paralització de l’activitat turística a nivell mundial ha afectat de ple el nostre principal motor econòmic. Per això consideram que a les Illes Balears hem de poder tenir un tracte diferencial pel que fa a la recuperació del sector. Sempre hem estat una comunitat molt solidària i, ara, necessitarem la solidaritat de la resta del territori.

Considera que les competències de la Demarcació de Costes i aeroports haurien de dependre directament de la Comunitat Autònoma?

Són dues qüestions que defineixen la nostra realitat insular, el dia a dia dels nostres ciutadans i ciutadanes, i de la nostra economia, i per això és tan important que hi participem directament. El tràspas de Costes està demanat des de fa temps, i sabem que l’actual govern central hi està disposat quan sigui possible. En el cas dels aeroports, insistim en poden participar en la gestió d’unes infraestructures estratègiques en la nostra mobilitat i en el nostre model econòmic, senzillament perquè pensam que les podrem millorar, però és una qüestió encara més complicada des del moment que Aena és un ens semi-privatitzat.

“Madrid no és Espanya”

Alguns presidents autonòmics han afirmat aquests dies que no es té en compte la seva opinió i que la presa de decisions és massa centralista. Què n’opina la presidenta de les Illes Balears?

Com deia abans, tenim un diàleg constant amb el govern central, i jo els he repetit molt aquestes setmanes que “Madrid no és Espanya”, perquè entenguin precisament que en altres territoris les coses tenen una visió i un enfocament molt diferent. A vegades ens agradaria que se’ns tengués més en compte a l’hora de prendre decisions, perquè sempre vetllam pels interessos de la nostra gent. Ara bé, comptam amb un govern central que, a diferència de l’anterior, sap escoltar, que atén les nostres peticions i que està obert al consens. Des de les Illes Balears valoram molt algunes de les mesures que s’han duit a terme durant la gestió de l’emergència sanitària, així com celebram que des de l’Estat se’ns hagi escoltat. Evidentment, i hi instesc, sempre hi haurà qüestions en les que podrem estar menys o més d’acord.

Durant aquesta greu crisi sanitària, quin és el pitjor moment què ha viscut com a presidenta del Govern de les Illes Balears?

És veritat que aquest ha estat un moment molt dur per a tots nosaltres. La ciutadania ha demostrat fer una feina immensa, a la qual vull agrair tota la responsabilitat que està tenint i que serà necessària ara més que mai per no fer cap passa enrere.

Aquesta situació ens ha exigit molt sacrificis, individuals i col·lectius. Ha estat molt dur per tots no poder abraçar la gent estimada; no poder veure els familiars sabent que estan a prop, però que el confinament ens els fa sentir lluny; no poder tenir moments de riures i descans amb els amics a una terrassa; de mirar per la finestra i no poder sortir al parc amb els infants; de no poder viure amb una llibertat absoluta; de tenir el negoci tancat; de viure amb moltes incerteses… Evidentment, es fa dur com a presidenta d’una comunitat autònoma veure com la seva ciutadania pateix i no viu lo bé que podria fer-hi i, sobretot, veure com la malaltia se n’ha duit més de 200 persones. I això, sens dubte, ha estat del més dur que he viscut aquests mesos. I a nivell més personal, també he trobat molt a faltar poder fer una aferrada a mon pare i ma mare, que viuen a Inca. Al cap i a la fi, crec que són sentiments compartits per la immensa majoria de la gent.

Ara, per sort, començam a sortir d’aquesta situació. Però per això vull demanar prudència, responsabilitat, seny. No podem llançar al fems tots aquests sacrificis que hem fet i que, per molts de nosaltres, han suposat el pitjor de tota aquesta crisi. No podem tornar-nos a tancar, a tornar abaixar persianes dels comerços. Necessitam que ningú no es relaxi i demostri, una vegada més, estar a l’alçada per poder recuperar la normalitat el més aviat possible, per protegir la gent més vulnerable, per protegir-nos a tots i per poder gaudir de les persones que tenim més a prop i estimam.

“es fa dur com a presidenta veure com la seva ciutadania pateix“

Quina serà la situació dels milers de treballadors actualment dins ERT0s en el moment que s’acabi l’estat d’alarma?

De moment ja estan garantits fins al 30 de juny, i els dels treballadors fixos discontinus, fins al 31 de desembre. Ara continuam treballant perquè es flexibilitzin i, si és necessari, cobreixen tota la temporada a aquelles empreses que no puguin reobrir enguany per manca d’activitat.

Els ERTO, al contrari dels ERO, el que ens permeten es protegir els llocs de feina. Treballam perquè els treballadors i treballadores tenguin un escut protector actiu durant més temps, allunyant-mos de tot el que va fallar l’anterior crisi, quan es va optar pels acomiadaments a través dels ERO. Això va allargar la crisis, provocar més atur, debilitar el consum i provocar fallides en cadena a tots els sectors.

Ara tenim ERTO i tenim mesures de liquiditat activades a empreses i autònoms. Això suposa més protecció, garantir la viabilitat d’aquests llocs de treball i cal recordar que els ERTO impedeixen acomiadaments. Només perquè se’n facin una idea de la importància de tot plegat: a Balears ja hi ha 141.000 persones que estan protegides per un ERTO, amb una bonificació mínima de 1.000 euros mensuals, sense consumir temps d’atur i fins i tot sense arribar al mínim de la cotització. A demés, si a la nostra comunitat, que hem tengut el major augment de l’atur amb 72.000 persones el mes de març, s’haguessin aplicat EROs i no ERTOs, el nombre dels aturats seria de 170.000: és a dir, un 281% més.

També sabem que hem de mirar a curt i llarg termini, i per això, a més de les proteccions actuals que tenim i que garanteixen el manteniment d’aquests llocs de feina, insistim en demanar un tracte preferencial en tots els mecanismes d’impuls a l’economia que ens ofereix l’Estat o un pla específic de reactivació del sector turístic, que el president Pedro Sánchez ja ens ha confirmat que està en la seva agenda i que la UE treballa per donar un suport específic.

Quins avantatges hi trobau a què es prorrogui l’estat d’alarma? I els inconvenients?

L’Esta d’Alarma ha estat eficaç per garantir la seguretat de la gent i la protecció de la salut dels més vulnerables. Sense la seva aprovació hagués estat impossible arribar fins on hem arribat. És cert que les autonomies hem demanat més descentralització en aquest aspecte, perquè no és el mateix la situació a un punt de l’Estat que a un altre. Però, en aquest sentit, el Govern de Sánchez ens ha anat escoltant i ara, aquest procés de desescalada, es va fent de manera territorialitzada segons si complim o no amb els paràmetres adients per garantir la salut de les persones i s’han anat aplicant altres mesures que consideràvem essencials, com establir franges horàries de sortida a passejar i fer esport.

S’han comès errors en la gestió de la crisi sanitària? Quins considereu que són?

Gestionar una emergència sanitària a nivell mundial implica moltíssimes hores de feina i moltíssimes dificultats. La incertesa és molt gran, encara no hi ha una vacuna, cada país evoluciona a un ritme diferent… tot això són circumstàncies que no faciliten el dia a dia en la gestió d’aquest assumpte. Jo consider que tenim grans professionals que hi fan feina, que tenim uns metges que han fet un treball incansable, duplicant hores i esforços, que hi ha uns funcionaris que es deixen la pell perquè tot funcioni al dia a dia, unes forces de seguretat que han garantit l’ordre als carrers. I aquí a les Illes treballam amb una desena de grups d’experts pel que fa a la situació de cada àmbit, mantenim el diàleg amb la resta d’institucions, mantenim el diàleg amb les empreses, els treballadors, els agents socials… crec indubtablement que aquest és el camí que s’ha de seguir per donar respostes eficaces a la ciutadania.

“tenim uns metges que han fet un treball incansable“

El tema de les festes patronals és un dels més comentats darrerament als pobles, en quina situació es troben? Quan sabran quines celebracions es podran fer i com? Els pollencins i pollencines es quedaran sense simulacre de Moros i Cristians aquest 2020?

Tots tenim moltes ganes de poder gaudir d’una completa llibertat. De no tenir por a l’expansió de la malaltia. De fer festa i, més, quan són celebracions populars i tradicionals, que signifiquen molt per la gent de cada poble i que any rere any esperam la data assenyalada amb una immensa il·lusió. En som plenament conscients. Però el més important és garantir la salut de les persones. És primordial, perquè sense salut, no hi pot haver res més. Això significa que s’han de dur a terme les mesures que siguin necessàries per cuidar-nos a tots. Per responsabilitat amb la gent més vulnerable, amb la gent gran a qui li devem tant, amb les nostres persones estimades que també poden passar per la malaltia, amb nosaltres mateixos…

A les reunions que hem tengut amb els ajuntaments i altres institucions ja s’ha plantejat la qüestió de les festes patronals i hem coincidit que els òrgans competents haurien de ser les Juntes Locals de Seguretat, els òrgans de coordinació i informació entre les Administracions que hi ha a cada municipi en matèria de seguretat, i en les quals hi estan representants l’ajuntament corresponent, la seva Policia Local, la Guàrdia Civil o la Policia Nacional segons pertoqui, la Delegació del Govern, i el Govern  de les Illes Balears, a través de la Direcció General d’Emergències i Protecció Civil.