CulturaMunicipi

“Damià Oliver” i el misteri de cada moment de la vida diària

El pollencí recupera el disc enregistrat ara fa vuit anys i que suposa una "obertura de l'espai cap a l'horitzó infinit"

Qui li havia de dir a Damià Oliver que rebutjar una feina el 2013 li auguraria un futur tan profitós? Ara veu que la decisió presa al meravellós Port de Sóller va ser l’encertada. Seguir els instints i guiar-se pels sentiments l’ha conduït a la música com a forma de vida. El cor l’hi assegurava que “tot aniria bé” i ara veu els seus somnis complits. “El cos i la vida van davant de tu i et guien i prenen les teves decisions”.

Desfer-se de les estructures tan interioritzades de servilisme, sacrifici i drama el van conduir a un viatge per la seva “sabana interior i exterior”. No podia viure d’aquella manera. “Sempre que ens escoltem i enfoquem al cor, ens espera l’horitzó”.

Es publica ara, vuit anys després

Ara, al 2020, treu el disc homònim “Damià Oliver”, el qual va ser enregistrat el 2013 a l’estudi de Miquel Massutí. Ell va ser el mecenes del pollencí: es va quedar amb el projecte de gravar les cançons, “legitimar-les, vestir-les i donar-lis cobertura”. L’havia descobert a Deià. A més de Damià i Miquel, al disc també hi participen Alfonso de la Sierra i Curro Viera. Parlen de “la línia entre el misteri i allò subtil”.

A la pregunta de si les composicions del disc tenen un fil conductor, el cantant diu que inicialment no. Però que ara li troba. “Són cançons fetes baix la mateixa sensibilitat en una època de la vida molt propera, entre Capellans i Jardineres hi ha dos o tres anys” i “totes xerren de l’intangible, de les petites coses, de la transcendència de la vida quotidiana i el misteri que respira cada moment de la vida diària”. “Tot és molt místic”, assegura. Al que afegeix que “no hi ha res més místic que regar les plantes”. A totes les lletres s’hi pot identificar un punt de vista diferent, una història particular a contar.

Per quin motiu?

Doncs perquè el destí així ho ha volgut, explica que “ha vengut de manera natural”. Que ara “ha surat com una fusta”. En aquell moment creia que “estava bastant verd” i, per seguretat, ho va mostrar a la gent del seu voltant. Com és habitual, hi va haver persones a qui li agradaven les seves cançons i persones a qui no, pel que el va guardar en un calaix.

I ara ha après que fer música és obrir-se i donar a conèixer el seu món interior. “És estar sempre exposat”, pel que s’ha de fer amb molt d’amor i acceptar que no a tothom li agradarà. Que la seva música és “llum”. A ell li fa la vida més lleugera. Pel que s’ha de fer per plaer i no per obligació.

“Damià Oliver” com a títol

El títol del quart disc del pollencí és homònim: “Damià Oliver”. Creu que la portada ja s’explica per si mateixa i que té significat propi. “És una obertura de l’espai cap a l’horitzó infinit”. Una manera de demostrar que “to és possible i que la vida pot ser molt fàcil”.

Es pot escoltar aquí:

El confinament viscut en primera persona

Pel cantant pollencí, el confinament està sent “una aventura”. Ve de presentar l’EP “Baptisteri” al teatre Mar i Terra, del qual està molt orgullós. Però aquests dies s’està escoltant i transita pels espais interiors. És un moment de recuperar emocions i desconnectar. Té la sensació “que, al final, tot anirà bé”.

Mostra més

Articles relacionats

Back to top button