Sete Benavides: “Alguna cosa té la Badia de Pollença que fa campions”

Sete Benavides és un pollencí que estima el seu poble. De fet, es va iniciar en el món del piragüisme a través de l’escola d’estiu del Club Nàutic del Port de Pollença, ara ja fa denou anys. Durant tot aquest temps, ha anat escalant dins aquest esport fins a arribar a les olimpíades i tenir una gran col·lecció de medalles en diferents competicions arreu del món. Benavides entregarà aquest divendres una rèplica de la medalla de bronze que va guanyar als Jocs Olímpics de Londres de 2012 a l’Ajuntament de Pollença amb mostra del seu agraïment i estima al municipi. Serà a la sala de plens del consistori, a les 19 h.

Com has viscut el fet que t’hagi arribat tard la medalla?

Estic molt content perquè era l’única medalla que em faltava per aconseguir. Tot i que sigui tard i d’aquesta manera, almanco ja la tenc que és el que importa. És cert que no és plat de bon gust que et facin trampes per guanyar, però tenir la medalla m’alegra, ja que demostra que als tramposos se’ls acaba enganxant.

Per què creus que ha tardat tant aquest procés? Ja fa deu anys dels Jocs Olímpics de Londres…

La cosa va ser que el segon classificat va donar positiu per dopatge per febrer, però no es va destapar fins al mes de juny del 2019. Jo no he rebut la medalla de bronze fins al 15 de juny d’enguany, per tant, ha sigut un procés bastant llarg i pesat… També hi ha hagut la pandèmia pel mig, els Jocs Olímpics de Tòquio es van retardar, així com el tribunal d’arbitratge esportiu, el Comitè Olímpic Internacional (COI)… De totes maneres, jo estava tranquil sabent que havia fet les coses bé.

Com recordes la competició dels Jocs Olímpics de Londres de 2012? Va ser dura?

Va ser una competició normal, igual que una altra. Sí que és ver que mai hauria sospitat que la gent fes trampes… Però bé, jo vaig a competir i estic molt content de tenir una medalla olímpica, que era el meu somni. Em vaig haver d’esforçar perquè vaig sortir el darrer i ho vaig remuntar fins al segon lloc, tot i que al final em va passar factura i vaig arribar quart. Totes les competicions tenen el seu què… Ara bé, les olimpíades són les que més es recorden.

De quina manera gestionau tant d’esforç i constància els esportistes d’elit? Necessitau el suport d’un psicòleg que us instrueixi o ajudi?

Carlos García és un psicòleg de Port de Pollença amb el qual duc fent feina des de fa desset anys. Una vegada al mes, com a mínim, faig una sessió amb ell. Crec que la part mental és fins i tot més important que la física. En el meu cas, a més, sempre he estat una persona introvertida i necessitava altres estímuls per relacionar-me amb la gent. Al final, l’esport m’ha donat això. També és cert que ho veig quelcom natural i normal i estic content que avui dia la salut mental estigui tant en boca de tots.

Com et prepares per a les olimpíades? Quantes hores entrenes al dia i quina alimentació dus?

Entren cada dia, llevat d’un, entre cinc i sis hores diàries. Ho faig onze mesos a l’any i no tenc ni dies lliures, ni ponts, ni res. “Quien algo quiere, algo le cuesta”, diuen, i és aplicable en tots els aspectes de la vida. Això sí, quan estic de vacances, aprofit per viatjar per tot el món; malgrat que vagi alerta a l’hora de menjar i deixar l’exercici, que de cada any l’edat es nota més. Per això, seguesc anant al gimnàs, però deix de remar. Així desconnect mentalment. Quant a l’alimentació, em sol cuidar bastant. Els dies d’entrenament em port bé, però menj de tot. En canvi, el dia lliure, menj el que em ve de gust. Pens que s’ha de cercar un equilibri entre una cosa i l’altra.

Des de quan remes? Com vas entrar en contacte amb el món del piragüisme?

Vaig començar a l’escola d’estiu del Club Nàutic del Port de Pollença fa denou anys i em va agradar més el piragüisme que la vela. Des d’un primer moment, no vaig pensar a anar a les olimpíades… Abans era passar una bona estona amb els amics i fer esport per la salut. Més endavant, vaig intentar ser dels millors, tot i que a vegades no surt bé per molt que posis tot de la teva part. També has de veure qui són els altres, perquè quan competeixes en l’àmbit internacional el nivell és molt elevat.

Et continues preparant per ser guanyador de les pròximes olimpíades?

Seguesc entrenant amb l’equip nacional i ja veurem com va la cosa. Em vull classificar pels jocs de París i després ja es veurà, tot i que la idea és intentar guanyar. En qualsevol cas, a Pollença hi ha molta gent de nivell i de cada vegada costa més ser el millor.

Si no et dediquessis al piragüisme, de què creus que faries feina? En què inverteixes el teu temps lliure?

No m’ho he plantejat ni ho he pensat mai! Des que vaig començar a ser professional sabia que em podria dedicar a això. És més, de cara al futur, em veig d’entrenador quan ja no competeixi. De totes maneres, tenc la titulació de gestió d’entitats esportives. M’agrada l’economia també i tenc la titulació d’assessorament financer. Al final, si t’agrada alguna cosa treus temps i, a més, es necessita per desconnectar. Pel que fa al temps lliure, m’agrada jugar a golf i estar amb la meva família. Soc tranquil i no m’agrada anar de banda a banda. Descansar m’agrada i és molt important.

Què suposa per a tu donar una rèplica de la teva medalla a l’Ajuntament de Pollença?

Realment, l’ajuntament té gran part de culpa del fet que jo estigui aquí on em trob ara. A Pollença tenim tres olímpics i crec que s’ha d’entregar aquesta rèplica pels èxits aconseguits durant aquests anys. Ser un dels municipis amb més olímpics de les Balears és espectacular i estic content que amb gestes com aquest la gent ho vegi i ho sàpiga. Els tres hem sortit del Club Nàutic del Port de Pollença, així que alguna cosa tendrà la nostra badia que fa campions. Potser no tots són olímpics, però n’hi ha del món, d’Europa i en tots els esports.

Et sents identificat i arrelat al municipi?

He viscut a Pollença tota la vida, llevat de quatre anys que vaig estar entrenant a fora. Després vaig tornar i tenc la meva vida aquí. Em sent identificat amb el poble on he nascut i m’agrada tot, el conjunt del municipi: la platja, la muntanya, la calor, el fred… Pollença té de tot. Per a mi és el millor lloc de Mallorca.