Ignasi Llompart, entrenador d’un equip de futbol de Mèxic

Fa un poc més de tres mesos que Ignasi Llompart, un mollero lligat amb el món del futbol des de petit, va rebre l’oferta de partir a Acapulco, Mèxic, per a entrenar a un equip de futbol de primera divisió de la UPSL, el Barracudas d’Acapulco, en una prova pilot per ser el primer any que aquesta lliga es feia a Mèxic, després d’haver-se fet durant molts anys a Estats Units i després també a Canadà.

Aprofitam que Ignasi ha tornat uns dies a Pollença de vacances per parlar amb ell, qui fins ara havia estat entrenador del Pollença i Port FC, havent jugat al futbol des de sempre i des dels 20 anys fent d’entrenador també a altres clubs com el Poblense o el Constància:

• Com va sorgir aquesta oferta?

Des de fa temps tenc un conegut a Barcelona, de quan jo estava entrenant allà, i a ell van fer-li aquesta proposta des de Mèxic i ell me la va plantejar a jo. Tots dos vam translladar-nos allà finalment per viure junts aquesta experiència.

• Com ha estat prendre aquesta decisió?

Bé, quan me la van comunicar me va fer molta il·lusió i és difícil decidir-ho quan aquí tens una família amb tres nins i uns deures a complir. Però a la vegada, vaig pensar que era una oportunitat que no tornaria a tenir i que era ara o mai. Era el moment per decidir si volia agafar el tren o deixar-lo córrer pero potser me’n penediria tota la vida si no ho feia. Per això vaig decidir provar sort, lo pitjor que podia passar era que aquest projecte no funcionàs i que hagués de tornar. Però per sort, i llevat dels problemes ocasionats per la Covid i derivats de que es tractava d’una prova pilot, tot va anar bé.

• Com has duit estar lluny dels teus?

Com és normal, això ha estat el més difícil. Però, afortunadament, avui en dia amb les noves teconologies tot és més fàcil. Així, cada dia pel dematí quan m’aixecava, i a Pollença era migdia, podia xerrar amb la meva família. A més, aquest darrer mes ells han vengut a veure’m allà, per lo qual al final només hem estat dos mesos fora veure’ns.

A part d’això també tenia una feina aquí que he hagut de deixar temporalment per poder-me dedicar, per primera vegada, de forma professional al futbol. Al final són coses a què has de renunciar per poder viure un somni i una oportunitat que el més segur és que no tornis a tenir.

• Amb què et quedes d’aquests mesos vivint aquesta experiència?

Com tots sabem, Mèxic és molt diferent d’aquí: la seva cultura, la seva gent…i al principi fou una mica difícil a l’hora d’adaptar-me però finalment me’n duc un molt bon record. Sobretot dels jugadors que tenia a l’equip, formàvem un molt bon grup.

A la vegada però tenc una sensació de tristor per no haver pogut acabar la lliga així com tocava i per les errades que hi ha hagut per ser el primer any d’aquesta lliga, errades com que l’arbit s’oblidi del partit o que el camp sigui ple de mangos i no poder jugar, equivocacions que aquí són impensables. Tot això fa pensar i valorar el que tenim aquí i no en som conscients.

• Com es presenta el futur?

En principi, dia 15 de setembre tornam cap a Mèxic per començar de nou la lliga. Si que és vere que tot està una mica per veure encara, ja que la Covid ha agafat força en les darreres setmanes i la lliga ha hagut d’acabar “d’aquelles maneres” i abans del previst. Per això, tot s’anirà veient en les properes setmanes i depèn també una mica de les condicions que em proposin.

• Què suposa per tu el futbol?

És una passió. El futbol sempre ha estat en la meva vida i, fins enguany, només com a hobby, sempre combinat amb la feina, però aquest any n’he pogut viure, de forma professional.