EntrevistesEsportsEu MollMunicipi

Felip Bellini, una llegenda del Port de Pollença

Pioner del windsurf a les Balears i membre fundador del RCNPP. Parlam amb el pollencí per fer un repàs de la seva increïble història

L’inici de tot

Felip Bellini Ballesteros va néixer al Port de Pollença un 28 de maig de 1934. El seu pare era argentí (nascut a Itàlia), Felipe, i sa mare de Castella i Lleó (encara que va estudiar i treballar a França), Apolonia.

A Apolonia no li agradava el seu nom i feia que tothom li digués Pauline (Polí). Molt abans de conèixer al pare de Felip, va conèixer al seu primer marit, el pintor lleonès Manuel Fernández Peña. Amb ell, decidí venir a Mallorca, i van viure a Valldemossa on tengueren un fill -Manolo-. Temps després, Manuel morí deixant a Polí vídua i fou quan va conèixer a Bellini. Decidiren mudar-se a Port de Pollença on van obrir “Casa Peña” -en honor al seu primer marit-.

L’any 1934 va néixer Felip i tan sols dos anys després, a un mes de començar la Guerra Civil, el seu pare morí d’una desafortunada operació. Per tant, “pràcticament no el vaig conèixer”, lamenta el mollero.

Dels 10 als 17 anys va estudiar a l’Institut de Pollença, on anava amb bicicleta. “Ma mare em va haver de posar un tros de suro als pedals perquè no arribava amb els peus”. Quan feia mal temps anava amb el correu que sortia del Moll per vendre peix a Pollença, “record l’olor insuportable”, ens conta.

El 1962 es va casar amb la també mollera Antònia Ferrer, amb qui va tenir els seus tres fills: Helena, Eduardo i Alicia. Però la seva estimada va morir “massa jove amb només 49 anys”. Temps després va conèixer Elaine Thompson, amb qui compartí 30 anys de vida, fins que ella morí el 2015.

Ara, es rodeja dels seus fills, els seus dos nets i el seu besnet.

La constitució del Reial Club Nàutic del Port de Pollença

“L’any 1959 Javier de Marichalar -Marqués de Ciria- em va dir que tenia al cap el projecte de crear un club nàutic al Port de Pollença i necessitava ajuda. El meu amic Toni Qués i jo, navegàvem junts amb els oficials de la base i érem aficionats, li vam dir que podia comptar amb nosaltres. Tan sols dos anys després estava oficialment constituït el Club“.

Felip Bellini

Bellini ha dedicat trenta-dos anys al RCNPP. Durant aquest temps ha exercit de secretari, tresorer i comodor. El 1978 va ser elegir president, càrrec que va dur a terme durant 13 anys, fins al 1991.

Al RCNPP, l’any 1967 es va acabar la construcció del primer local social i el 88 es varen constuir les instal·lacions actuals.

Fotografia feta des de l’aire del RCNPP, per Felip Bellini

Després de gairebé 30 anys de constituït, el Club “necessitava una ampliació important d’acord amb les necessitats del moment”, ens explica Bellini. Es van redactar diversos projectes i es va sotmetre a l’aprovació de l’Ajuntament de Pollença. “L’oposició va ser total i rotunda. Tot el poble va estar en contra”.

“Com a president vaig haver d’enfrontar-me a aquesta oposició tan forta, em deien que volia fer malbé el poble per sempre”.

Felip Bellini

A conseqüència, va renunciar al projecte, però dos anys després i amb modificacions, es va donar suport a la creació del nou port. L’Ajuntament i el poble van trobar “necessària tenir nous amarratges i una millora per als ingressos generals del Port de Pollença”. Per tant, el projecte va ser aprovat, construït i és el RCNPP que coneixem avui, amb 375 amarratges.

A més de membre fundador i president del Club, Felip també ha aportat els seus coneixements sent vicepresident de la Federació Balear de Vela i president de la Federació Internacional de Windsurf.

Un pioner de la vela i el windsurf al Moll

Mentre executava diferents càrrecs al RCNPP seguia amb la seva afició a la navegació a vela i va posar en marxa una escola de catamarans, que posteriorment, també fou de windsurf. Aquesta escola va ser la primera de Mallorca. Més tard, amb el seu amic alemany Gotfried Möller varen crear una escola de vela. Bellini també va tenir una nau per a hivernatge i manteniment d’embarcacions.

El 1987 el RCNPP va organitzar la regata més important que s’ha fet mai: el Campionat del Món de TDV. “Va ser tot un èxit i van participar prop de 200 regatistes d’arreu del planeta”, ens explica. Fou arran d’aquesta activitat, que Bellini decidí ficar-se de ple dins el món de les competicions en l’àmbit balear, nacional i internacional. Ha estat dins el comitè de regates, com a jutge internacional i amb altres càrrecs per l’estil a 23 països (Austràlia, Japó, Tailàndia, Israel…). Però per ell, la regata més rellevant on va participar és les Olimpíades de Barcelona del 92, on va ser jutge.

Val a dir que, el seu fill, Eduardo, va seguir amb aquesta passió guanyant campionats de vela en l’àmbit nacional i participant als Jocs Olímpics de Los Ángeles de 1984 com a membre de la Federació Espanyola de Vela.

Un home reconegut

Al llarg de la seva vida, Bellini ha rebut unes quantes distincions. Per exemple, l’any 2018, l’Ajuntament de Pollença va voler reconèixer la seva trajectòria professional i li van entregar un premi.

L’any 2021 va ser guardonat amb el Cornelius Atticus. Un premi que s’atorga des de 1996 i és la màxima distinció que concedeix el Govern a persones que han dedicat la vida al món de l’esport.

Bellini recorda aquests moments de reconeixements amb alegria perquè hi havia “familiars, amics i autoritats”.

“Vaig ser conscient de tot el que he fet quan m’ho varen posar davant amb el Cornelius Atticus. Va ser molt guapo”

Felip Bellini

Entre cel i muntanya

Evidentment, diríem que la vida de Bellini és a la mar. Però, també és home de cel i muntanya. Quan va complir 80 va fer dues coses: celebrar-los a dalt del Puig Tomir amb la família i aprendre a volar avionetes ‘ultralleugeres‘.

Ens conta que ell sempre ha estat “molt aficionat a la muntanya”, fins i tot dirigia un grup de més de 15 persones on cada setmana anaven a descobrir l’illa i també feien viatges junts. Per això mateix, quan va complir els vuitanta va proposar als seus fills anar a celebrar-ho al Tomir i així va ser.

També es va aficionar a volar i fa uns anys va decidir mostrar Pollença així com ell el veu des de l’avioneta: amb un llibre amb les fotografies que ell mateix fa: “Pollença des de l’aire”.

“Estic content de tot el que vaig fer”

Fent una mirada al passat, Felip recorda orgullós tot el que ha fet. Quan li plantejam si canviaria alguna cosa, ens respon que “si pogués tornar enrere m’hagués fet pilot d’avions!!”, bromejant.

Encara que els anys ja han passat i amb ells moltes d’aquestes activitats, Felip no atura; li encanta llegir, va a classes de simulació cognitiva per exercitar la ment i cada dia te feines per casa. Per al moment, seguirà fent tot això i esperant que arribi l’estiu per convidar, com cada any, als seus fills i nets a dinar fora els diumenges.

Mostra més

Articles relacionats

Back to top button