La setmana passada s’estrenà l’obra d’Agustí Villaronga, “Clitemnestra, la casa dels noms”, d’on l’artista pollencina, Susy Gómez, n’ha dissenyat el vestuari i l’escenografia.
Aprofitam aquest esdeveniment per parlar amb ella i que ens expliqui tots els detalls d’aquesta experiència en què s’ha embarcat i ens posi al dia dels seus projectes actuals i futurs.
Susy Gómez: “he trobat moltes oportunitats en un any difícil com és aquest”
– Quina és la teva funció darrera el teló de l’obra?
Bé, tot va començar quan Agustí Villaronga em va convidar a dissenyar l’escenografia i el vestuari de la seva obra, després que veiés algunes de les meves obres al Museu d’Art Contemporani d’Eivissa. Per tant, el meu paper és aquest, vestir als personatges i decorar les diferents escenes.
Jo mai havia fet això abans, normalment em dedic a l’art plàstic i, a través d’aquesta oportunitat, he pogut expresar com veig l’art, i això era el que més interessava a Agustí, com jo relacionava l’art amb les constel·lacions familiars.
– En què t’has inspirat en aquest projecte de disseny de vestuari i escenografia?
Aquesta és una obra molt especial, ja que no hi ha backstage, sino que els actors són sempre presents a l’escenari i es canvien, de personatge i de roba, en escena, per tal que el públic sigui el màxim partícep possible.
Així, per enfrontar-me a aquesta idea de teatre tan diferenciada de l’habitual, vaig partir de la base de vestir a una família. Jo volia implicar al públic i per això vaig decidir, amb el vestuari, fer un homenatge als nostres avantpassats i arrels del mediterrani. D’aquesta forma, vaig voler que fos roba ja utilitzada per altres persones, enlloc d’adquirir-la de primera mà; roba que ja tingués una història i així poder-li donar una segona vida.
Per exemple, en el cas d’un dels personatges, he utilitzat un vestit de cristià que vaig trobar a casa, ja que volia que el meu poble, Pollença, fos present en l’obra.
– Quins altres projectes tens en marxa? I de cara al futur?
Doncs es pot destacar la pel·lícula, també, d’Agustí Villaronga, “El ventre del mar“, d’on n’he fet la direcció artística. Ja se n’ha fet el rodatge i ara s’està fent el muntatge. Per altre part, també estic treballant en un altre projecte a Itàlia.
Però el que més m’apasiona, és que, a la fi, he trobat un espai on crear el meu propi taller, al bell mig del camp, on poder-me inspirar en la naturalesa.
– Com a artista, com estàs vivint la situació marcada per la Covid19?
He de dir que és un any molt difícil però, personalment, m’ha donat moltes oportunitats com ara aquestes, de la mà d’Agustí Villaronga. S’ha vist molta creativitat per part de la gent durant la quarantena, i això m’ajuda a no perdre l’esperança.
