Baix el puig Tomir s’hi estén un poble preciós. Preciós i inspirador en tots els seus aspectes. Artistes de totes les disciplines hi han nascut. I a moltissims ha marcat. Ja ho alaba l’himne en els seus versos, que
Visca Pollença
Que és poesia
Va ser d’en Costa
Font d’inspiració
Visca Pollença
Que és harmonia
Feta de llum i de color
“La bellesa mai confon”, diu Martí Sáez quan canta els versos de Toni Bisanyes. I de ben segur que n’estau d’acord, que “d’aquest món, la millor terra” és Pollença.
Som referent en poesia per molts motius: paisatges paradisíacs, carrers amb encant i il·lustres artistes. Per tota l’illa és reconegut el gran Miquel Costa i Llobera, poeta destacat d’aquesta terra. Avui volem recordar un dels himnes més inspiradors i amb més sentiment escrits fins ara. Amb tots vostès, “El Pi de Formentor” cantat per Maria del Mar Bonet.
Algun dels versos són perfectes per aquests dies, perquè rendir-nos no està permès: “Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l’altura. I alimentar-se i viure de cel i de llum pura … ”
La poesia sempre és present. Fins i tot, durant les tradicions més arrelades els versos es converteixen en protagonistes. A aquesta tots la sabeu i la cantau ben fort, “Puix Patrona vós sou de Pollença”.
