Dues àguiles reials i Sant Joan Pelós van dansar pels carrers del casc antic de Pollença per encapçalar la particular processó del Corpus. Les tres figures marquen el ritme del passacarrer al so d’una melodia que ens trasllada a temps de rondalles. Pollença és l’únic municipi on es conserven les figures tradicionals i desbanquen el caràcter religiós que marcava la celebració en els seus inicis.
Les dues majestuoses àguiles fent moviments suaus i el Sant Joan pelós amb cabrioles rítmiques s’han posat al capdavant d’una llarga comitiva. Al seu darrere també hi han desfilat els pares de les al·lotes que encarnen els ocells reials i els infants que han combregat enguany, tal com mana el costum.
Els tres grans protagonistes
Les àguiles
Vestides de blanc, amb una capa –Maria Antonieta-, i completament adornades amb joies i cordons daurats, les dues pollencines elegides s’enfunden l’àguila fins a l’altura de la cintura. Els complements es distribueixen per la roba, els cabells i els braços per emfatitzar la solemnitat de l’ocasió. En alguns casos poden arribar a portar fins a cinc quilos de joies, les que han estat aportades per les famílies com si es tractàs d’una ofrena. Per elles, és tot un honor. L’estructura actual del majestuós ocell és de cartró, també adornada amb complements daurats. En conjunt, ens remeten a la moda del segle XIX.
Cal remarcar que per poder-se vestir d’àguila durant el Corpus tan sols han de complir un requisit: les dues al·lotes han de tenir semblances físiques, sobretot en fesomies, pes i altura. Com més s’assemblin, millor.
Sant Joan Pelós
Igual que les àguiles reials, Sant Joan Pelós està encarnat per un jove pollencí elegit per l’ocasió. En el seu cas, porta els cabells llargs i va amb una túnica verda de seda amb fils daurats, una capa vermella i una màscara. Fa cabrioles pels carrers de Pollença sense sabates, descalç. Al llarg del passacarrer, té les mans ocupades. En una duu un me viu i en l’altre, una creu. És l’encarregat d’obrir el pas a les dues aus màgiques que li van només uns centímetres al darrere.
Un comentari