El llibre Establiments Històrics de Pollença de més de 75 anys es va presentar el passat dijous a Can Llobera. El seu autor és Toni Traveria qui, amb l’ajuda del fotògraf, Jaume Gual, el maquetador Toni Bauzà i l’impressor Carlos Álvarez; ha duit endavant aquest projecte amb l’objectiu de retre homenatge als 25 negocis de Pollença que han perdurat després d’almenys 75 anys. Traveria creu que és important deixar escrita la història perquè no caigui en l’oblit i molt més en el cas de Pollença, un municipi que, segons l’autor, és una passada tant en l’àmbit paisatgístic com en el social.
Com va sorgir la idea de fer aquest llibre?
En Jaume Gual i un servidor l’any 2009 vam rebre una petició de la cambra de comerç per fer llibres sobre els establiments de Mallorca. Cada municipi té comerços amb molta tradició i història i paga la pena donar-la a conèixer. En aquest sentit, a principis de primavera vaig contactar amb en Tomeu Cifre, l’exbatle de Pollença, i en Miquel Llobeta, el regidor de comerç, i ens vam posar en marxa. El cronista del poble, Jaume Llompart, ens va elaborar el llistat dels 25 establiments que tenen 75 anys o més. D’aquesta manera, en Jaume i jo hem anat visitant-los un per una fi que ens donessin la màxima informació possible des dels inicis fins avui dia.
Com ho han fet aquests negocis per sobreviure més de 75 anys?
Amb tants d’anys de recorregut hi ha moments bons i moments complicats. Jo crec que l’amor al negoci i a la tradició és el que fa que aquests comerços continuïn. Per exemple, Teixits Vicens -que és el més antic de tots-, la família sempre ha estat al capdavant del negoci i ja sumen cinc generacions. S’hi ha de posar passió i també s’hi han de voler implicar les noves generacions, perquè si no volen continuar amb l’herència familiar, els negocis poden passar a la història. La falta de relleu s’ha vist a diversos establiments del municipi com ara la ferreteria Can Colom.
Què tenen en comú els 25 negocis que reculls al llibre?
El vincle amb Pollença, ja que tots els propietaris se senten molt arrelats a la terra; el vincle familiar, perquè és dur tancar un negoci si l’ha fundat el teu padrí, i l’amor a cada una de les feines que es duen a terme a partir del sacrifici. M’explic: moltes vegades implica fer reformes i canvis, la qual cosa no sempre és una línia fàcil, perquè hi sol haver alts i baixos i pot canviar el producte o el client al qual t’adreces.
En quin camp o sector fan feina aquests establiments?
Són professions molt diverses i també sacrificades, però són rendibles i donen per viure. Pens que són negocis dels quals pots fer feina per tota la vida, de manera ben remunerada. Hi ha un poc de tot com ara restauració, teixits, carnisseria, ostatges, bars, pastisseries, gelateries, fusteries… Vull destacar també que hi ha una de les dues caixes d’estalvi que existeixen en tot l’Estat: Caixa Colonya.
El poble coneix aquests negocis? Hi solen anar a comprar els pollencins?
Clar, si no hi anés gent haurien de tancar. Hi ha una connexió amb la ciutadania perquè hagin pogut sobreviure. D’una banda, els negocis que són de consum diari, hi va molt de públic local. D’altra banda, als hotels i la restauració hi ha molt d’estranger. De totes maneres, hi ha una mica de tot.
Quins comerços destacaries? Hi ha hagut qualque producte que t’hagi sorprès especialment?
Qualsevol dels 25 establiments té una història molt interessant, molt curiosa i molt digna de ser subratllada. Ara bé, pel tipus de producte, el que més m’ha sorprès ha estat Can Corretja, que ven graneres i ja va per la tercera generació. Quant a l’espai més destacat diria que és l’Hotel Formentor, té una història fascinant perquè hi ha passat la creme de la creme mundial com ara Grace Kelly o John Wayne. Aquest espai ha suposat un gran pol d’atracció, ja que va donar a conèixer l’illa de Mallorca a tot el món. Una dada curiosa és que la finca on es va construir aquest edifici formava part d’uns terrenys de la família de Miquel Costa i Llobera.
Dels negocis que parles al llibre, tots són heretats? Estan en perill?
La majoria tendran continuïtat perquè hi ha relleu familiar preparat, tot i que alguns no ho imposen als fills. La filosofia és una mica xocant perquè moltes vegades no volen tancar portes als descendents i els hi deixen elegir. En qualsevol cas, diria que els que tenen més recorregut a fer són els hotels, els bars i els restaurants, ja que tenen molt de quòrum. Crec que un 90% d’aquests comerços té el futur immediat assegurat, mentre que la resta -que són dos o tres- potser hauran de tancar si no troben a algú jove que vulgui continuar amb el negoci.
Pere Sales ha estat l’encarregat d’escriure el pròleg… Per què ell? De quina manera retracta l’evolució de la societat pollencina i mallorquina?
Per a mi, aquest pròleg és el millor que he llegit dins un llibre meu. És molt complet, una meravella. En Pere és un historiador local de referència i, de fet, molts dels establiments em parlaven d’ell quan anava a entrevistar-los. A l’inici de l’obra fa una reflexió del vincle del turisme inicial amb Pollença, que va ser un poc l’avantguarda amb l’Hotel Formentor, alhora que Palma o fins i tot abans.
Era necessària la publicació d’aquest llibre? En què creus que contribuirà?
Potser no era imprescindible, però sí molt necessari des del meu punt de vista, perquè els testimonis orals són importants. Quan una persona es mor, tot el seu bagatge i coneixement se’n va; ara bé, si s’han deixat escrit, queda. Avui dia aquests testimonis tenen molt de valor i pes. És més, pens que tots els pollencins haurien de tenir aquest llibre a casa seva, perquè d’aquí a uns anys tendrà molt més valor. D’aquesta manera, la gent pot sabre d’on ve, una obra d’aquest estil immortalitza la història. Crec que hem de conservar el nostre patrimoni social, cultural i econòmic.
Què penses de Pollença després d’haver-t’hi passejat tants de mesos i haver conegut tanta gent del municipi?
Pens que en Jaume Gual i jo hem pogut feina durant tot l’estiu a un lloc privilegiat. Les vistes i els paisatges de Pollença són un gaudí. També he palesat el sentiment de pertinença que tenen els pollencins, que són molt participatius a les festes i estan molt arrelats al que és seu. La cohesió i el sentiment de poble que tenen és una passada.
